23/12/2015

CCCB 2016: idees, desig i literatura

3 min
CCCB 2016: idees, desig i literatura

Barcelona“El Centre de Cultura Contemporània [CCCB] vol ser accessible però vol mantenir el nivell sense ser elitista, perquè elitisme vol dir exclusió. Les idees mouen el món, i creiem que en la cultura hi ha les millors eines per fer-se preguntes”, recordava ahir Vicenç Villatoro, director del centre barceloní, durant la presentació de la programació del 2016. A més de compaginar accessibilitat i exigència, el CCCB juga amb altres punts d’equilibri, com ara la voluntat de ser “lloc de la centralitat del debat cultural i que alhora permeti l’experiment” i “un espai on es combinin idees com la continuïtat i el canvi”.

Després de rebre 380.000 visitants físics durant el 2015 i més d’1.200.000 visitants a la web renovada, el CCCB afronta l’any que ve amb un pressupost -encara no aprovat- que fregaria els 10 milions d’euros, uns 700.000 euros més que el d’aquest any.

Temps i cos

Dels rellotges fins als cabells, passant per Walter Benjamin

“Una de les característiques de la societat contemporània és la vocació d’eficiència, que podem vincular amb la irrupció de les noves tecnologies. Volem fer moltes coses, però tenim la sensació que el temps se’ns acaba”, explica Judit Carrera, cap de debats i de l’arxiu CCCB. Entre els eixos de reflexió del centre hi haurà precisament el temps: de l’1 de febrer al 14 de març en parlaran Harmut Rosa, Salvador Cardús, Judy Wacjman, Menchu Gutiérrez i Marina Garcés. Al maig visitarà Barcelona Mary Beard, una gran especialista sobre l’Imperi Romà. I a la tardor, coincidint amb el 75è aniversari de la mort de Walter Benjamin, el centre acollirà també una sessió de debat. Al novembre, l’objecte de debat seran els cabells, “que reflecteixen el que és més íntim i animal”, recorda Carrera. Els cabells són un instrument de rebel·lió i afirmació personal, són fetitxe i tabú. Permeten repensar gènere, cos i identitat.

Tres grans exposicions

‘La màquina de pensar’ de Llull, ‘Making Africa’ i ‘1.000 m de desig’

Rosa Ferré, cap d’exposicions, va presentar tres de les mostres del 2016. La primera s’inaugurarà el 22 de març. És Making Africa. Un continent de disseny contemporani, que abans s’ha pogut veure al Guggenheim de Bilbao. “És fruit de dos anys de recerca i de consultar més de 100 especialistes. Parla més de les possibilitats de l’Àfrica que no dels seus problemes a través de 300 obres fetes en els últims cinc anys per 120 artistes”, diu Ferré. El 13 de juliol arribarà La màquina de pensar, sobre Ramon Llull. El comissari Amador Vega planteja un recorregut que arrenca del pensament estètico-religiós del mallorquí i de l’impacte en la tradició europea per vehicular algunes de les seves idees principals: entre elles hi ha la interconnexió de tot (Déu, món i ésser humà). Finalment, a la tardor es podrà veure 1.000 m 2 de desig. L’exposició vol donar visibilitat als espais en què es mou la sexualitat en la cultura occidental actual. “La resistència a les estructures normatives, familiars i sexuals s’ha creat sobretot des de la informalitat. L’arquitectura condiciona el nostre comportament”, diu Ferré.

Lletra i pantalles

El món soviètic i la ciència-ficció orbitant en la galàxia audiovisual

En el terreny literari, Juan Insúa, director de l’àrea de literatura, va anunciar la visita al maig de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx com a gran fita de la programació contínua del festival Kosmopolis. “Tornarem a tenir el Primera persona [amb James Rhodes i Stephin Merritt] i serem la seu principal de l’Eurocon, el gran esdeveniment anual de la literatura de ciencia-ficció a tot Europa”, va avançar. En el camp audiovisual, la responsable de l’àrea, Ángela Martínez, va destacar que, en la part de producció, el programa Soy cámara “farà el salt a la xarxa al mes de març” i que Pantalles CCCB de BTV continua. “Pel que fa a la programació, al Gandules proposarem un cicle orientat al voltant dels set pecats capitals clàssics i alguns de nous -va dir-. I el tema de l’Xcèntric serà com s’ha filmat el que és invisible des del cinema”.

stats