Arqueologia

Descobert un "excepcional" santuari paleolític a l'Espluga de Francolí

Té una antiguitat d'uns 15.000 anys i està integrat per un centenar de gravats

Troballa arqueològica "excepcional" a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. Aquest divendres s'ha anunciat la descoberta d'un santuari paleolític integrat per més d'un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.

La troballa es va fer pocs dies després dels aiguats de l'octubre passat i va ser totalment inesperada, segons l'investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i autor de la troballa, Josep Maria Vergès. El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes, signes i representacions figuratives d’animals, principalment cérvols, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al paleolític superior, més concretament al període magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Gravats d'una gran fragilitat

Els gravats es van crear sobre una capa de llims arenosos força tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cova), en una zona de difícil accés i de dimensions reduïdes. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte, i això, ateses les petites dimensions de l’espai on es troben, és fàcil que passi si no se'n té cura. De fet, diverses figures estan malmeses i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les omplien de grafitis. 

El santuari s'ha documentat amb 3D per tal d'estudiar-lo i complementar l'oferta museística del recinte, ja que no és visitable. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat en la roda de premsa que portarà al Govern la proposta de declaració d'aquesta "catedral d'art rupestre" com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). "Ens hem de felicitar", ha dit Villalonga, d'haver fet aquesta troballa gràcies a la constància de l'Ajuntament de l'Espluga, la Universitat Rovira i Virgili i l'IPHES.