Estimat José Luis

Sempre has estat el meu fetitxista preferit. Fetitxista del sexe i de l'amor. Has estimat la vida, la llibertat, les dones i els homes, la literatura, l'art, la justícia. I t'has fet estimar. Fa anys que t'ho volia dir, com ara faig en aquestes ratlles que arriben tard. Esclar, mai coneixem prou els nostres desitjos més íntims, oi? Tu ho sabies bé, això: vas dedicar les millors pàgines de les teves novel·les a desentranyar la identitat d'homes i dones que mai eren el que creien ser ni el que semblaven. Tots, però, ens seduïen per la seva humanitat forta i ambigua, per la passió i l'entrega. Els transmeties la teva força i llibertat interior. Com l'avi Salvatore de La sonrisa etrusca , que es reconeix en el nét Bruno; o com l'ambiciós Ahram de La vieja sirena , que tant de bo guiés la peripècia dels homes de negoci d'avui. Una abraçada, José Luis.