LLENGUA

Estudiar català a l’estranger: una assignatura de prestigi

La llengua i la cultura catalanes es poden aprendre en 150 universitats de tot el món

Durant l’últim curs, 150 universitats fora del territori català -repartides en cinc dels sis continents- han ofert estudis de llengua i cultura catalanes. “Hi ha més de 6.000 estudiants matriculats, distribuïts en 28 països”, comenta Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull. D’aquestes universitats que aprofundeixen en el català, 88 reben suport econòmic del Llull i 19 compten amb l’especialització en estudis catalans, ja sigui de grau o mínor. El 2016, el Llull dedicarà 1.270.722 euros d’ajuts per a la docència d’universitats.

“A diferència de l’Institut Cervantes, que dedica una part important del pressupost a pagar les seus, nosaltres treballem directament amb les universitats”, recorda Forcano. Els recursos totals del Cervantes superen els 115 milions d’euros, mentre que el Llull disposava -el 2015- d’un pressupost de 7,6 milions d’euros. Entre els països on es pot estudiar català en més centres universitaris hi ha els Estats Units (22), França (21), el Regne Unit (20), Alemanya (20), Espanya (7) i Polònia (5). El continent en el qual l’oferta és més elevada continua sent Europa, amb un total de 104 centres, seguit d’Amèrica del Nord (29) i Àsia (6), on es pot aprendre català en quatre universitats japoneses, una a Tailàndia i una a Israel. “Hem de deixar de dir que el català és una llengua minoritària -diu el director del Llull-. Tenim més de deu milions de parlants i som la novena llengua més parlada a Europa, per sobre del grec, el finès, el portuguès, l’hongarès, el búlgar, el danès, el letó i el maltès, entre d’altres”. Forcano encara dóna una última dada reveladora: “Actualment, el català és la 23a llengua més traduïda del món”.

Reforç i consolidació

La Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior va ser creada pel departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. El Llull se n’ocupa des del 2003, un any després de la seva fundació. “Actualment els reptes del català són semblants als de llengües com el txec o el danès, que estan sotmeses a pressions molt fortes de llengües més grans en un context de creixent globalització -diu Josep-Anton Fernàndez, director de l’àrea de llengua i universitats del Llull-. Ara per ara aquesta xarxa és crucial perquè el català tingui presència al món. És una de les dues vies, juntament amb les dels casals, per donar una visibilitat continuada a la llengua i la cultura”.

De cara al futur, tant Forcano com Fernàndez remarquen que l’objectiu no és créixer, sinó “reforçar i consolidar” la xarxa actual. Forcano afegeix la següent consideració: “El català no només té bona salut sinó que la xarxa té prestigi. Un bon senyal seria que es facin més tesis en català i més recerca i que s’impulsin més traduccions”. A més de fer la tria del professorat i fer aportacions econòmiques per finançar part de la xarxa, el Llull també fomenta els estudis avançats de llengua i cultura catalanes a través de cinc càtedres i centres situats a París, Nova York, Londres, Chicago i Stanford.

L’Institut Ramon Llull organitza també del 18 al 21 de juliol la 30a edició de les jornades internacionals per a professors de català a l’exterior. Serà a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili. El dia 20 s’ha programat una jornada oberta, amb dues taules rodones sobre traducció literària i la xarxa universitària, dues conferències -sobre Ramon Llull i L’aniversari, d’Imma Monsó- i un concert de Maria del Mar Bonet.

Més continguts de