Publicitat
Publicitat

Exhumen una fossa amb 17 soldats franquistes

A tocar del cementiri de Figuerola d'Orcau el bàndol rebel va sepultar els soldats que havien caigut al front

Són 17 soldats perfectament arrenglerats, l'un al costat de l'altre, amb el cap al sud i els peus al nord, i amb indumentària militar, com ara botes i botons. La majoria tenen ferides de bala o de metralla. Estaven enterrats fora del cementiri de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà), i entre les restes també s'ha trobat un casc, una pinta, cartutxeres, sivelles, un tinter i una mina de llapis. A costat dels cossos, però, no hi havia cap element –normalment se'ls enterrava amb una ampolla on a dins es col·locava el nom– que permeti saber qui eren aquests homes, que segurament van morir combatent a pocs quilòmetres d'on van ser enterrats, en algun moment entre l'abril i el maig del 1938.

Avui dimecres, davant l'expectació d'alguns dels 204 veïns de Figuerola d'Orcau, un equip d'arqueòlegs continuava treballant –es va obrir el 12 de juny– en l'exhumació de la fossa a tocar de les parets del cementiri. Els franquistes van entrar a Figuerola, sense trobar resistència, el 9 d’abril de 1938. A pocs metres de la fossa, pujant un camí envoltat de camps, a la plaça del poble –on actualment hi ha un restaurant– hi havia el que els veïns anomenaven el 'botiquín'.

Allà l'exèrcit franquista feia les primeres cures i enviava els ferits a l'Hospital de Sang de Tremp. Els qui ja no es podien salvar es quedaven allà i els baixaven amb mules fins al cementiri. Els mateixos soldats van obrir una rasa quan al petit cementiri del poble ja no hi va haver més espai i hi van enterrar els seus morts: "Els qui decidien qui s'enterrava allà eren l'exèrcit rebel, i estan enterrats segons la normativa de l'exèrcit franquista –estava reglamentada la distància que hi havia d'haver entre els morts i la profunditat de les tombes–, que mai barrejava els seus morts amb els del bàndol republicà ", diu l'arqueòleg Jordi Ramos, que forma part de l'equip que exhuma la fossa i que té una llarga experiència en la recollida de restes i fosses de l'Ebre i del Pallars. El departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, però, no ha volgut confirmar que tots els enterrats allà siguin franquistes fins que no se'n tinguin més dades.

Rereguarda franquista

Aquesta és la segona fossa que obre aquest any la Generalitat i la primera que fa d'ofici, és a dir, sense una petició prèvia de les famílies. L'11 de gener es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, acusat de maqui i que va morir penjat en una cel·la el 1948. Feia més de deu anys que la la seva família el buscava i estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

La 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra va ser la que va ocupar Figuerola d’Orcau. A l’entorn d’aquest poble encara queden rastres dels enfrontaments, es poden veure les trinxeres o els impactes de bala en algunes façanes. Entre el 22 i el 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van aconseguir recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella. Mai però van aconseguir arribar a Figuerola d'Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d'exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. En els seus informes, el tinent de l'exèrcit franquista José María Garate Córdoba detallava que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

Un procés que no s'aturarà

"Després d'aquest primer pas se n'han de fer molts més per afrontar una anomalia inexplicable. Fa més de 80 anys, i, en el pitjor dels escenaris, ho hauríem hagut de fer fa 40 anys, hauríem hagut de fer aquesta feina i reparar la memòria històrica", ha dit el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva. "Amb el pla de fosses volem desenterrar una part de la història que alguns han volgut negar. Aquest procés no s'aturarà", ha afegit.

Antoni Fontelles és el propietari dels terrenys on s'ha obert la fossa. La seva mare, que té 94 anys, recorda com els soldats franquistes van enterrar els seus morts la primavera del 1938: "Ella no n'ha parlat fins ara, quan s'ha remogut tot, perquè mai en volia parlar, de la guerra, i m'ha explicat que els baixaven amb les mules en grups de sis o set i que després hi van posar unes creus", explica mentre mostra a altres veïns algunes pàgines fotocopiades del diari del requetè Josep Vinyet. Vinyet descriu el caos i el pànic d’aquells dies: "De borratxeres no en manquen, i en moltes portes de cases particulars pot llegir-s'hi un paper escrit: 'No hay vino'", escriu Vinyet el 6 de juliol del 1938. El 10 de juliol, Vinyet relata al seu diari de guerra: "Després sortim a donar un tomb. Avui, vers el cementiri del poble. Al costat mateix del recinte hi ha un camp propietat de l'àvia de la casa, la Bepa Sastre. Ara el fan servir per enterrar-hi els cadàvers dels soldats que moren en combat. Està protegit per una xarxa de filferro espinós tot al voltant. Onze creus petites assenyalen el lloc de les sepultures. A cada creu un bocí de paper escrit indica el nom del difunt. Hi mussitem una pietosa oració i tornem a casa". Malauradament, però, les creus i els bocins de paper van desaparèixer i, per tant, ara s'hauran de fer les anàlisis genètiques de les víctimes, que s'entrecreuaran amb els perfils genètics dels familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme recollits al programa d'identificació genètica.

Hi ha força documentació que acredita que els soldats enterrats a la fossa d'aquest poble del Pallars són franquistes. El 9 de juny del 1964, la Comandància de Fronteres de la Guàrdia Civil responia a un requeriment del Govern Civil i facilitava una relació de cementiris amb morts de la Guerra Civil i detallava que hi havia inhumats a dins i a fora del cementiri de Figuerola d'Orcau. El 14 de novembre del 1958 el governador civil d'Àvila va enviar un requeriment per demanar informació sobre els soldats enterrats a les terres de la província de Lleida, però en aquell moment l'alcalde de Figuerola va respondre que al poble no hi havia morts de la Guerra Civil. Manel Gimeno, que és aficionat a la història i fa trenta anys que documenta els morts de la Guerra i la repressió al Pallars, està convençut que allà hi ha enterrats els soldats del bàndol rebel: "Els van enterrar al cementiri i quan ja no hi cabien els van enterrar a la fossa comuna de fora", explica.

Gimeno va recórrer els dos Pallars buscant testimonis de les atrocitats i dels afusellaments a la dècada dels vuitanta. Els va recollir al llibre Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939), editat el 1986 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Una tasca titànica perquè encara ara costa trencar el silenci.

S'obriran fosses a 16 poblacions

Dins el pla de fosses, aquest 2017 el departament que dirigeix Romeva té previst excavar fosses a Cassà de la Selva i Prats de Lluçanès, on només es faran anàlisis genètiques, i a Vilanova de Meià, Artesa de Segre, Portell-Sant Ramon, Soses, Artesa de Lleida, Alfés, Aspa, Alguaire, Pradell de la Teixeta-Torre de la Fontaubella, el Bruc, Salomó, els Guiamets i el Molar. Abans que s’acabi l’any, segons la conselleria se’n podrien obrir fins a una vintena. Des del gener del 2017 s’han sumat 129 noves fosses al mapa. Actualment n’hi ha 503 (235 de confirmades i 268 de probables). També s’ha fet una recollida de restes òssies en superfície a les Terres de l’Ebre, al Pallars Jussà i a la Noguera que corresponen a un mínim de 30 persones. Entre el 2017 i el 2018, la conselleria dedicarà 800.000 euros a localitzar els morts de la Guerra Civil. El cens de desapareguts és de més de 5.500 persones i des de l’11 de novembre es recullen mostres de familiars per identificar les víctimes.
Queda molt de camí per recórrer, perquè en 42 anys de democràcia tan sols s’han exhumat 23 fosses comunes i s’han identificat set víctimes. A Espanya hi ha més de 114.000 persones desaparegudes. És el segon país amb un nombre més alt de desapareguts, només per sota de Cambodja

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de