'Funan', la dignitat d’una família durant el règim dels Khmers Rojos

Crítica de la cinta animada de Denis Do sobre el genocidi de Cambodja

Direcció: Denis Do. Guió: Denis Do, Magali Pouzol i Elise Trinh. 84 min. França, Luxemburg i Bèlgica (2018). Animació.

El genocidi cambodjà a mans del règim dels Khmers Rojos va comportar la desaparició de més d’un milió sis-centes mil persones d’una població total de gairebé 8 milions. És a dir, entre el 1975 i el 1979 van ser assassinats prop del 20% dels habitants d’aquest país del Sud-est Asiàtic i, malgrat que aquestes esgarrifoses xifres semblen llunyanes, cal recordar-les a l’hora d’escriure sobre la magnífica pel·lícula d’animació 'Funan', firmada pel debutant Denis Do, que ens submergeix en aquell període de terror a partir d’una proposta a contracorrent. I no només perquè l’equació de dibuixos i relat d’extermini ens soni estranya, sinó també perquè a 'Funan' el cineasta, francès de pares cambodjans, opta per un humanisme transparent i colpidor que fuig de les estampes de sadisme com a vehicle d’entreteniment. Do, en aquest sentit, s’alinea amb el pensament de compatriotes com Rithy Pan ( 'L’image manquante') i altres cineastes més radicals i experimentals ( Lanzmann i Albertina Carri) en relació amb les qüestions ètiques sobre la representació de la barbàrie, però des d’una perspectiva més càlida i pròxima al públic. A 'Funan', en última instància, se’ns parla des de la posició de les víctimes, en aquest cas una jove família separada i convertida en esclaus de l'Angkar (Partit Comunista), i del seu camí dolorós cap a la llibertat. Un patiment, malgrat tot, desbordant de dignitat.

Més continguts de