CÒMIC

Gramsci, símbol antifeixista i de l’esquerra, per a nens

Es publiquen els contes infantils de l’autor italià en català

El filòsof, polític i periodista Antonio Gramsci (Ales, Sardenya, 1891-Roma, 1937), símbol de la resistència intel·lectual i moral al feixisme i un dels referents del moviment obrer i d’esquerres, va passar els seus últims deu anys a la presó. Mussolini el va empresonar per les seves idees polítiques: no li agradava com pensava. Gramsci no va poder veure com creixien els seus dos fills petits, era conscient que segurament no els tornaria a abraçar, i volia mantenir-hi el contacte encara que fos només per carta. Els escrivia molt i els explicava contes des de la presó. Fins i tot traduïa de l’alemany els contes dels germans Grimm. Alguns d’aquests contes, per primera vegada, es poden llegir en català gràcies a la coedició d’Icària editorial i l’editorial italiana Abbà Editori. L’arbre de l’eriçó també s’ha traduït al castellà, al sard i a l’italià.

Galera va traduir els contes al castellà el 1991 i Bruguera ho va fer el 1981, però les dues publicacions estan descatalogades. “Volia regalar els contes al fill d’un amic i em va sorprendre molt no trobar res a les llibreries”, diu el traductor i professor d’italià Marcello Belotti. I per acabar amb aquesta mancança, Belotti va tirar endavant l’edició d’Icària i Abbà Editorial. “Volia tenir una versió en les quatre llengües sense distincions -diu Belotti-. Gramsci, des de la presó, va voler transmetre als seus fills la seva lectura del món”. Als contes hi ha una lluita entre el bé i el mal, entre el que és just i el que és injust, entre els opressors i els oprimits. Els finals no sempre són feliços. A l’edició de Belotti hi ha alguns dels missatges que Gramsci escrivia als seus fills.

Jugar i divertir-se

Gramsci preguntava als fills com havia estat la seva primera experiència al mar, els expressava la seva tristesa per no poder compartir jocs, la importància d’estudiar història perquè té a veure amb els homes vius o els animava a dibuixar per riure i divertir-se . “Els contes no imposen una lectura del món sinó que desperten la consciència crítica, afavoreixen el pensament autònom, plantejant dicotomies”, assegura Belotti.

Gramsci va créixer en un món rural i la natura és força present als seus contes. Belotti creu que les idees de l’autor italià -l’any passat es van celebrar els 80 anys de la seva mort- són de molta actualitat. “La diferència entre uns pocs que tenen molt i molts altres que cada vegada tenen menys és cada cop més gran. En aquest sentit, Gramsci és absolutament modern”, destaca Belotti. Per a Gramsci, el pitjor era la indiferència. “Assegurava que els indiferents eren el pes mort de la història, els que permeten que els opressors guanyin”, afegeix.

El traductor i professor italià no ha volgut adoptar un to infantil sinó conservar la veu literària de Gramsci. El filòsof, polític i periodista italià va escriure molt a la presó. Un dels documents més importants és Quaderns de la presó. “Va escriure més de 20.000 documents que han estat traduïts a 40 llengües”, diu Belotti.

Més continguts de