Jaume Plensa: "Barcelona està passant una època d'abandonament propi"

L'artista inaugura una nova exposició a la galeria Senda

Jaume Plensa es resisteix a deixar que el covid s'apropiï de la seva creativitat. "La pandèmia no m'ha canviat gens com a artista. No estic gaire segur si he de fer obres pensant en la pandèmia, les he de fer pensant en la meva obra", afirma el mateix artista, amb motiu de l'obertura de la seva nova exposició a la galeria Senda (Trafalgar, 32), titulada La llarga nit. "Intento que la meva obra tingui un contingut humanista molt profund, i abraça la pandèmia. La pandèmia és una experiència més", subratlla, i reivindica la capacitat humana per "oblidar" i "adaptar els records a la vida" per poder tirar endavant. "L'acumulació de dolor podria ser tan alta que no ens permetria ni respirar", diu. 

Com a contrapunt de les seves grans obres públiques, a l'espai de la galeria Plensa vol fer "una reflexió de la intimitat". "Malgrat que estem molt junts –assegura l'artista–, estem en una època en què ens hem interioritzat molt a nosaltres mateixos, i aquesta és una exposició que ens hem dedicat a cadascú de nosaltres, gairebé individual, que és difícil de compartir. Espero que cada visitant la faci per a ell mateix". Potser per això les peces que la componen tenen com a tret comú la fragilitat i la delicadesa. És el cas dels dibuixos i l'escultura Minna's words, que penja d'uns cables a uns centímetres de terra. "La idea de suspensió està lligada intrínsecament a la voluntat de lleugeresa de la meva obra, i a la contradicció entre el pes i la lleugeresa". També és el cas d' Invisible Ana, un dels caps de malla gairebé transparent. "Amb peces com aquesta pots entendre com som per dins, l'orografia, els volums que creem per l'interior del nostre cos", afirma Plensa. "La meva exposició és un cant al silenci", insisteix. 

"La pandèmia ha creat la sensació de tornar a mirar endins. Crec que és bo, malgrat el dolor i el patiment que ha provocat a molta gent", diu l'artista. Malgrat l'impacte de la pandèmia, Plensa ha pogut mantenir les catorze persones del seu equip i reclama que els polítics tornin a la cultura. "També vivim una pandèmia de polítics". El títol de l'exposició ve d'una expressió que sempre ha fascinat Plensa. "Per llarga que sigui, la nit sempre té un demà", i vol que sigui "un missatge hiperpositiu dins el moment de dificultat" i un far en un moment molt convuls. "Tota la gent que vol transformar les coses i millorar-les creu que hi ha un demà". Així mateix, per a Plensa la nit és "el nexe entre la nostra humanitat i el nostre desig d'eternitat, i el demà sempre sembla l'epifania, el que ens alliberarà de tot aquest patiment". 

Per al director de Senda, Carlos Duran, amb aquesta exposició Plensa fa "un regal" al públic, i creu que la reflexió que fa amb les seves obres és "medicina pura" en el moment actual. Una altra obra de l'exposició, Laura Àsia, revela de manera especial el procés de treball de Plensa: el model és una escultura de fusta, i l'artista les guarda durant mesos abans de fondre-les en bronze i les deixa evolucionar per recollir les esquerdes que li surten orgànicament. "M'agrada molt aquest traspàs, perquè la fusta està viva i es va bellugant, és com si fessis una fotografia de la fusta en un moment precís, és una mica el mateix que faig amb el retrat d'aquestes dones joves". Els preus de les escultures estan entre els 370.000 i els 430.000 euros, i el dels dibuixos és de 30.000 euros.

L'exposició anterior de Plensa a la galeria Senda va obrir les portes l'any 2016, un any abans de l'anhelada exposició que li va dedicar el Macba dues dècades després de l'última exposició de l'artista a la ciutat. Malgrat que va ser una de les exposicions més visitades de la història del museu, segueix aixecant controvèrsia. "El millor que podem treure de l'exposició del Macba és el desig unànime de veure una verdadera exposició de Plensa, una exposició sense complexos. Crec que el Jaume es mereix claríssimament una altra lectura", diu Duran. "La meva obra en aquest país es coneix malament, molt malament. Sembla que la meva obra sigui el que veuen a Arco cada any. Ja m'hi he acostumat, hi ha crítics als quals els encanta destruir-me i d'altres als quals els encanta lloar-me. M'he acostumat a tots dos", lamenta Plensa.

De València a Nova Jersey

El covid no ha aturat el ritme de treball de Plensa, però sí que li ha impedit viatjar arreu del món per instal·lar les seves escultures, una feina que li agrada molt. "Cada moment d'un obra des que neix conceptualment fins que es fabrica, i com es transporta i com s'embala, té una gran bellesa i s'ha de cuidar i mimar". A l'abril té prevista la inauguració d'un gran cap de 22 metres en actitud de demanar silenci en un dels molls del riu Hudson, a Nova Jersey. "És un homenatge a l'aigua", diu Plensa. Aquest mes instal·len a Madrid, a la plaça dels Sagrats Cors, una peça que ha fet en homenatge als sanitaris, i d'aquí un parell d'anys culminarà l'obra que ha fet per a l'edifici en construcció de la fundació valenciana Hortensia Herreros. En canvi, a Barcelona va quedar al calaix el projecte d'un cap gegantí a la Barceloneta. "Barcelona està passant una època d'abandonament propi, com si hagués perdut l'interès per ella mateixa. Soc de Barcelona, però no la sento meva", conclou.