Art

Joan Jonas, una artista xamana per salvar els oceans

L'artista nord-americana porta al Museu Thyssen una nova versió de l'exposició ecologista que va fer a Venècia el 2019 coincidint amb la Biennale

Els pops són una capsa de sorpreses: tenen personalitats diferents, poden obrir capses per treure el menjar que hi ha dins i jugar amb pilotes i, quan viuen en un aquari, són capaços d'escapar-se dels seus cuidadors. "Són unes criatures molt intel·ligents, són increïbles", afirma l'artista nord-americana Joan Jonas (Nova York, 1936), que ha fet dels pops uns dels protagonistes de l'exposició que presenta al Museu Thyssen de Madrid, Joan Jonas: moving off the land II. L'exposició és fruit d'un encàrrec que li va fer la TBA21-Academy, fundada per la filantropa i col·leccionista Francesca Thyssen, filla del baró Thyssen, i va veure la llum per primera vegada l'any passat a l'església veneciana de San Lorenzo coincidint amb la Biennale.

"No és una exposició didàctica, sinó que vull mostrar la bellesa de l'oceà i les seves criatures", explica l'artista, que està considerada una pionera de la performance. I ho fa amb un desplegament de materials molt diversos que envolten el públic amb un aire teatral. La mostra inclou els cinc teatrets amb vídeos que es van poder veure a Venècia, on es fusionen els mateixos vídeos documentals i els de performances de l'artista, escultures i miralls fets amb vidre de Murano. També hi ha una gran instal·lació sonora amb cants de balenes i un conjunt de dibuixos de peixos, balenes i pops.

"De Joan Jonas podem dir que és una llegenda viva de l'art contemporani, però prefereixo denominar-la una artista xamana del nostre temps", afirma el director del Museu Thyssen, Guillermo Solana. "La seva figura menuda irradia força i autoritat", subratlla. En aquest cas el característic auxiliar de la Jonas xamana seria, com explica entranyablement Solana, el seu gos caniche Ozu. En canvi, pel que diu la mateixa artista, que va representar els Estats Units a la Biennal de Venècia del 2015, els rituals que fa quan treballa són més lúdics que tel·lúrics: "M'assec i em poso a escriure un munt de coses irrellevants. A vegades poso música i ballo, jugo amb el meu cos". Precisament en un dels vídeos juga a vestir-se amb un plàstic blanc i pintar-hi ventoses, com si ella mateixa es volgués convertir en un pop.

Malgrat tot, Joan Jonas es defineix com una persona "de terra". Tot i que a l'exposició hi ha vídeos en què se la veu nedant, també assegura que no sap bussejar per les profunditats marines. Per fer algunes de les filmacions Jonas va visitar diversos aquaris, entre els quals destaca l' Alligator Head Foundation de Portland (Jamaica). I assegura que durant aquesta feina va desenvolupar una relació "nova" amb els peixos i que, malgrat que a les performances interactua amb filmacions, els sent "molt a prop". Un altre aspecte d'aquests treballs és el to literari, nodrit per obres de la naturalista Sy Montgomery i la biòloga marina Rachel Carson i per fragments de la novel·la Moby Dick: "Els peixos tenen sentiments", diu una noia als espectadors des d'una de les pantalles. "Com expliquem les coses que desconeixem? Amb històries i mites", diu una veu en un altre dels vídeos. Precisament una de les figures mitològiques que apareixen és la de la sirena. "La ment va evolucionar al mar, l'aigua ho va fer possible", diu un tercer personatge. No és casual que en aquestes peces sovint apareguin nois i noies: Jonas els va triar perquè són els que heretaran el món.

Una entitat avançada en l'estudi dels oceans

TBA21-Academy és la branca més especulativa de Thyssen-Bornemisza Art Contemporary (TBA21). "El 72% del planeta està cobert d'aigua, però només un 20% dels oceans estan cartografiats", assegura el director de TBA21-Academy, Markus Reymann. "Entendre els oceans és molt difícil. Són un ambient que ens resulta estrany", afegeix. Així doncs, l'objectiu d'encarregar un projecte a una artista com Joan Jonas, que va treballar amb filmacions del biòleg marí David Gruber de criatures biofosforescents, és anar més enllà de les formes d'enteniment racionals i passar a un nivell "visual i sensorial", com diu la comissària de la mostra, Stefanie Hessler.

Abans de Madrid, Joan Jonas va fer la performance Moving off the land en un festival a Reykjavík el 2017 i a la Tate Modern de Londres el 2018, coincidint amb la gran exposició que li va dedicar aquest museu, i aquest dimecres també la fa al Museu del Prado. "Treballo sempre entre la performance i la instal·lació, el procés consisteix en editar els materials i organitzar-los d'una manera diferent, i anar i tornar de la instal·lació a la performance i viceversa", conclou Joan Jonas.