Jusèp Boya, nou director del MAC: “Barcelona s’ha oblidat que té el Museu d’Arqueologia”

BarcelonaJusèp Boya (Les, 1960) va arribar el setembre passat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) de rebot, com a sortida de la direcció general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, càrrec que va ostentar en l’etapa de Santi Vila-Lluís Puig. El que podia ser un episodi circumstancial per a l’exdirector del Museu d’Història de Catalunya s’ha convertit en la seva nova vocació i espera tancar aquí la seva carrera. Tot i que el nomenament és provisional, perquè la Generalitat ha anunciat un concurs públic -que no té data prevista-, ell tira pel dret i està escrivint un nou pla estratègic a llarga vista. En la immersió al museu per entendre’l, en va revisitar l’origen i va descobrir amb “sorpresa” que el que proposava el seu fundador, Pere Bosch Gimpera, era exactament el que convé encara avui al centre però mai es va desplegar. “Té uns elements de modernitat vigents el 2019. Partia de quatre eixos: la investigació científica -un terreny que s’ha quedat la universitat-, la dimensió nacional pancatalana, l’obertura a l’iberisme i la Mediterrània, i la voluntat popular”, resumeix l’historiador. Les pròximes exposicions aprofundiran en aquests eixos i abordaran l’art rupestre llevantí i els grecs d’occident.

Aquest serà el projecte de futur de Boya. “Aquest museu ha tingut un dèficit d’inversió importantíssim. No ha tingut l’atenció de les administracions públiques com es mereix”, diu, entonant un mea culpa perquè ell mateix va ser el redactor del vigent Pla de Museus. El Museu d’Arqueologia i les seves seus (Empúries, Sant Pere de Galligants, Ullastret i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica) tenen un pressupost de 4,9 milions d’euros, no tan lluny dels 3 del Museu d’Història (que no té col·leccions per conservar), però molt lluny dels 15 milions del Museu Nacional d’Art. Només disposa de 200.000 euros per a exposicions.

El director es proposa “reflotar el Museu d’Arqueologia”, tornar-li l’esperit del 1932. “Aquí hi ha una idea de gran nivell acadèmic i científic estroncada per la guerra i el franquisme. Des del 1932 ha anat avall -afirma-. La ciutat s’ha oblidat que té el Museu d’Arqueologia”. Un exemple és l’exposició Caps tallats. Símbols de poder, que actualment es pot veure a l’Arqueològic de Madrid amb un gran èxit, mentre que aquí va passar com si res.

Qui no els obliden són els ajuntaments. El Museu d’Arqueologia rep quinzenalment reclamacions, sobretot de municipis que volen recuperar peces sorgides de les seves excavacions. Boya no és partidari de la dispersió: “Es poden deixar peces si hi ha un projecte cultural amb solvència tècnica i de conservació i no són peces clau per al museu. La sagnia s’ha d’aturar”, conclou el director.