CINEMA

Kikol Grau: “Els punks d’avui dia són Valtonyc i Hasél”

El director exposa a La Virreina i l’Atlàntida li dedica un cicle

A mitjans dels 90, J.A. Bayona i Kikol van coincidir a la televisió local Clot TV. Vint anys després, un fa pel·lícules de dinosaures i l’altre documentals sobre la Transició. “L’altre dia ens vam reunir al Phenomena per veure la pel·lícula i és boníssima -diu Grau-. Potser no és el cinema que més m’interessa, però el Jota és un geni”. El mateix pensen de Grau moltes persones amb criteri, tot i que la seva obra ha sigut un dels secrets més ben guardats de l’audiovisual català, sobretot per culpa de l’autor: “Jo sempre he tingut les meves coses protegides i amb codi privat -explica-. En part és per no tenir problemes de drets d’autor, però també perquè a mi el que m’interessa és fer coses, no difondre-les. Per exemple, jo no m’he presentat mai a cap festival, tots m’han vingut a buscar. És una bogeria”.

Però el secretisme que envolta les obres de Grau està a punt d’acabar-se. Divendres es va inaugurar a La Virreina una mostra antològica de la trajectòria del realitzador, Dame pank y dime tonto, i del 25 de juny al 25 de juliol el festival online Atlàntida Film Fest li dedicarà un cicle de 10 pel·lícules, dues de les quals són estrenes: Histèria de Catalunya i Los demenciales chicos acelerados. La segona, que ja es pot veure a La Virreina, és una crònica del punk català dels anys 80 i 90 que estructura a partir de sis entrevistes. “A diferència del rock radical basc, on van morir tots per culpa de l’heroïna, aquí gairebé tots són vius -apunta-. Tenen 60 anys i estan cardats, però són molt lúcids”.

Explicar la Transició amb el punk

El punk és un dels grans temes de Grau, que ha fet documentals sobre els Cicatriz ( Inadaptados ), Eskorbuto ( Las más macabras de las vidas ) i La Polla Records ( No somos nada). Ell sempre treballa a partir de material d’arxiu, però amb aproximacions sempre diferents que només comparteixen el rebuig per la nostàlgia: “Tot va començar perquè volia fer una pel·lícula d’Eskorbuto, però no un homenatge amb tothom llepant-los el cul. Jo volia fer servir les seves cançons per explicar la falsa Transició que es va fer a Espanya”. Per a Grau, l’esperit crític i la radicalitat han desaparegut de la música actual, amb una excepció: “El punk d’avui dia són Valtonyc i Hasél -afirma-. A mi no em molen, però ells són qui han pres el relleu de tot allò”.

L’exposició de La Virreina organitza la seva producció audiovisual en tres apartats: curts i videoclips, treballs televisius i pel·lícules documentals. “Era una manera de posar ordre en el caos del meu cervell, però també d’explicar que ara faig les pel·lícules que faig perquè abans he fet això”, diu Grau. A diferència de molts cineastes, ell va trobar en la televisió un espai de llibertat i experimentació, tant al programa Metrópolis de TVE com a la BTV de Manuel Huerga. “Allà ens deixaven unes càmeres petites per fer càpsules de cinc minuts i vaig fer coses que m’interessaven”. Un programa de BTV, Boing Boing Buddha, li va donar la idea per a Histeria de España, el film col·lectiu sobre la història recent d’Espanya que va coordinar i que ara tindrà continuació amb Histèria de Catalunya, en què col·laboren Carlo Padial, María Cañas i Andrés Duque, entre d’altres. “Aquí els he donat només una instrucció: posar-hi humor, que ja està bastant fotuda la cosa”, diu.

Schroeder, Bartas i Winterbottom, a l'Atlàntida Film Fest

Les últimes cintes de Barbet Schroeder, Michael Winterbottom i Sharunas Bartas formaran part dels 83 títols de la 8a edició de l’Atlàntida Film Fest, el festival online que organitza Filmin del 25 de juny al 25 de juliol. Com l’any passat, la programació girarà al voltant de la idea d’Europa i tindrà una edició física de la mostra a les Balears, on del 25 de juny a l’1 de juliol es faran projeccions de pel·lícules, concerts, xerrades i altres activitats. Entre els films més esperats hi ha El caso KurtWaldheim, sobre els orígens nazis d’un president austríac, i la polèmica Holiday, que es projectarà amb un fragment censurat per la seva violència.