LITERATURA
Cultura 22/03/2017

El Kosmopolis més ambiciós

El festival literari del CCCB es fixa en l’amenaça climàtica, la creació per part de les dones i el diàleg entre talent consolidat i nou

i
Jordi Nopca
5 min
L’irlandès John Banville l’última vegada que va venir a Barcelona, al gener.

BarcelonaEl Kosmopolis va néixer l’any 2002 al CCCB i en quinze anys de recorregut ha passat de ser només un festival biennal a oferir també una programació continuada amb la intenció d’explicar totes les cares de la literatura amplificada. “Aquest concepte ha acabat sent triomfant: s’ha interioritzat i assumit. En el món d’ara, Bob Dylan guanya el premi Nobel de literatura i els guionistes de sèries s’han convertit en imprescindibles per explicar el present”, comentava ahir Vicenç Villatoro, director del CCCB, durant la presentació del Kosmopolis 2017, que des d’avui i fins diumenge reuneix més d’un centenar d’autors repartits en més de quaranta actes.

L’irlandès John Banville l’última vegada que va venir a Barcelona, al gener.

Amb un pressupost de 260.000 euros, el Kosmopolis combina la presència de noms consolidats i populars -com poden ser Jean Echenoz, Jo Nesbø i John Banville- amb valors d’aparició més recent -com Sophie Divry, Alicia Kopf i Marc Pastor-. L’amplificació de l’espectre literari apareix no únicament a través de la presència del cineasta Werner Herzog i de la cantant i multiinstrumentista PJ Harvey -que diumenge a les 19.30 h recitarà versos del seu únic llibre de poemes, El hueco de la mano (Sexto Piso, 2016)-, sinó també a partir de la sessió Pensar en vinyetes, amb quatre referents del còmic: Zeina Abirached, Rutu Modan, Frédéric Pajak i Paco Roca. El gran canvi, però, que ja s’havia anat incorporant en edicions anteriors del festival -i també en la programació contínua-, són les temàtiques de la majoria d’intervencions, que aquest any orbitaran al voltant del canvi climàtic i la creació per part de les dones.

PJ Harvey durant l'última actuació al Primavera Sound, l'any 2016

El futur que ens espera

“La velocitat dels canvis és una de les principals constants del present -explica Juan Insúa, director del Kosmopolis-. La literatura del canvi es pot explicar de moltes maneres, però el canvi climàtic és l’espasa de Dàmocles que ens amenaça a tots”. Per aquest motiu, el tema s’abordarà des d’una triple perspectiva: filosòfica, de ficció i teatral.

En el primer apartat hi ha diverses aportacions ressenyables. La primera és la de Timothy Morton, que aquesta tarda, durant la sessió inaugural (18.30 h), recordarà, com diu Insúa, que “cal insistir en un canvi que erosioni la visió antropocèntrica i ens permeti entendre la resta d’intel·ligències que conviuen amb nosaltres: el món vegetal, l’animal i el geològic”. De la importància i particularitats de les plantes en parlaran dijous a les 18 h la geobiòloga nord-americana Hope Jahren, que acaba de publicar La memoria secreta de las hojas (Paidós, 2017), i divendres -també a les 18 h- el neurobiòleg Stefano Mancuso, autor de Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal (Galaxia Gutenberg, 2015). Les emocions i el patiment dels animals no humans seran analitzades pel doctor en ecologia Carl Safina dissabte a les 18.30 h.

Marc Pastor“Viure en  el passat és  una presó”

En l’apartat de ficció, Kim Stanley Robinson parlarà de climate fiction, un subgènere de la ciència-ficció en què es fa prospeccions sobre què passaria si la raça humana hagués de marxar a Mart o si una gran ciutat com Nova York quedés inundada (dissabte, 19.30 h). I Jo Nesbø, autor de la sèrie de thrillers sobre Harry Hole, presentarà la sèrie de televisió Occupied, ambientada en un futur pròxim en què Rússia envaeix Noruega, que ha paralitzat la producció de cru i gas a causa del canvi climàtic (dissabte, 12 h). Nesbø estarà acompanyat de Marc Pastor, que l’any 2010 va imaginar la invasió de Barcelona per una malèvola espècie d’eucaliptus a L’any de la plaga.

Agrupación Señor Serrano, una de les companyies de teatre més innovadores del context actual, estrenarà Kingdom (dijous, 21.30 h), centrada en les causes de l’escalfament global: “Hem creat un monstre i no hi ha Déu que ho aturi”, anuncien.

Werner Herzog, durant el rodatge de 'Rescue dawn'

Acabar amb el patriarcat

“Està tenint lloc un canvi de sensibilitat: les dones són centrals en la creació actual i la programació ho reflecteix. El patriarcat o l’hegemonia androcèntrica s’acaben”, resumeix Insúa. Aquesta tarda (19.45 h), la professora de psicologia i estudis de gènere Lynne Segal es fixarà en el tractament social de les dones quan envelleixen. Sílvia Bel Fransi i Jordi Blesa presentaran A cegues, un joc poètic que pretén visibilitzar els prejudicis de gènere en la literatura, desafiant el públic a endevinar si els textos que llegiran estan escrits per homes o per dones (dijous, 19 h). Amb el títol de La família ha mort. Visca la família, Orna Donath, María Llopis, Brigitte Vasallo i Bel Olid es preguntaran com es viu la maternitat des del present i quins problemes presenta (divendres, 19 h).

Una de les publicacions que es presentaran al Kosmopolis és Women writers in Catalan, una iniciativa de Raig Verd en col·laboració amb Barcelona Ciutat de la Literatura i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: hi apareixen 50 autores contemporànies i deu de clàssiques, amb fragments traduïts a l’anglès pensats per fer forat en fires internacionals (dijous, 13 h).

La literatura també és política

El Bookcamp, que segueix l’evolució del sector editorial, aquest any debatrà les noves apps d’escriptura, els podcasts i audiollibres i el fenomen de la young adult fiction, que ja representa el 14% de la facturació als Estats Units. 60 anys després de la mort de Robert Walser, Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi recuperen les passejades d’homenatge a l’autor per tres barris -Horta, el Poble-sec i el Clot-, des d’avui i fins divendres (17 h); i dissabte, al CCCB, estaran acompanyats d’Alicia Kopf i Marta Sanz (17 h).

“La literatura també és política”, afirma Juan Insúa per referir-se als tres Diàlegs K d’aquesta edició del festival. En el primer, Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais explicaran per quin motiu han ressuscitat personatges reals i obres en alguns dels seus llibres (dijous, 20 h). En el segon, John Banville i Pierre Lemaitre, tots dos autors de novel·la negra, es fixaran en el paper social del crim i miraran d’oferir una explicació plausible sobre l’èxit del gènere a Occident (divendres, 20.15 h). En el tercer i últim, Werner Herzog i Paul Holdengräber -de la New York Public Library- xerraran dissabte a les 21 h sobre els eixos de l’obra del cineasta, entre els quals hi ha les preocupacions climàtiques i polítiques. El títol promet una sessió intensa: Èxtasi i terror en la ment de Déu.

stats