'Maya': Mia Hansen-Love viatja a l'Índia a la recerca de la vida

BarcelonaDirecció: Mia Hansen-Love. Guió: Mia Hansen-Love. França i Alemanya (2018). Amb Roman Kolinka i Aarshi Banerjee.

El cinema de la francesa Mia Hansen-Love acostuma a indagar en la intimitat de les crisis personals i, per això, els seus personatges estan sempre en moviment, potser perquè en pantalla no hi ha res que s’assembli tant a la vida com veure una persona en trànsit d’un lloc a un altre. “No tinc cap intenció de parlar del que ha passat. Prefereixo l’acció a les paraules”, diu al cap de pocs minuts d’arrencar Maya el seu protagonista, el Gabriel (Roman Kolinka), un reporter de guerra recentment alliberat després de mesos segrestat a Síria. Ja a París, ha tornat a viure i evita parlar sobre el trauma per no recrear-se en un patiment que per a ell és sinònim de carreró sense sortida.

A Maya, en sintonia amb els desitjos del seu protagonista, Hansen-Love deixa fora de camp la violència traumàtica i despatxa ràpidament i amb delicadesa la vida passada del Gabriel, perquè la cineasta vol parlar-nos d’un procés de redempció, entès com un viatge d’alliberament i d’amor que mira cap al futur. Aquesta idea d’acció justificaria, en part, la gran velocitat amb què transita el sisè llargmetratge de Hansen-Love, que de seguida abandona la grisor de París per viatjar a l’Índia amb un canvi de pla: els colors es transformen, la llum brilla i el trauma deixa espai a l’alegre desordre urbà del país asiàtic.

Filmat en un esplèndid 16 mm amb l’ajuda d’Hélène Louvart, l’ampli segment a l’Índia de Maya podria haver caigut en la mirada tramposa orientalista, però Hansen-Love també deixa fora de camp certs tòpics i la seva proposta l’acosta a pel·lícules com El riu (Jean Renoir, 1951) o el documental L’Índia fantasma (Louis Malle, 1969), viatges fílmics realitzats des d’una respectuosa consciència de la asimetria cultural. Hi ha només un petit moment a Maya en què Hansen-Love abandona el seu radical naturalisme formal per abraçar un dels motius visuals més romàntics de l’aventura: la imatge d’un tren travessant el mapa del país. Més enllà de la seva funció dins el relat de la pel·lícula, és una seqüència de somni preciosa, d’una calidesa innocent.