EL BITLLET

Memòria o vida

El Pitarra tanca. Quin greu. L’últim record feliç va ser la celebració dels 80 de la Paqui. Per què el substitueixen? Per un nou establiment orientat al turisme, esclar. L’economia marca el destí dels nostres locals comercials a les ciutats, això ho hem acceptat i ara ens posem les mans al cap perquè un establiment desapareix. Quin valor té el Pitarra? Per què l’hauríem de preservar? No té valor arquitectònic ni artístic, el que es vol preservar és la memòria, els records, el que sabem que hi va passar o el que hi hem viscut. Preservem testimonis personals o materials, i com que les tertúlies que hi van tenir lloc no les podem reproduir, volem congelar el testimoni físic de l’espai. La ciutat ha canviat i el Pitarra que es vol preservar fa temps que va morir. La memòria la podem preservar a partir de les fotografies que hi ha a les parets, les històries que s’hi van viure, etc. La vida ha de seguir i si preservem tot el que conté records petrificarem la ciutat, viurem a la ciutat del passat i no a la del present. No tot es pot preservar, sinó que cal jerarquitzar.

Més continguts de