Míriam Iscla viatja al cor de la foscor

Míriam Iscla s’ha convertit en tota una experta en desxifrar les estrelles. “Us sabrà dir totes les constel·lacions”, assevera Pep Pla, que s’ha encarregat de dirigir l’actriu a Abans de la foscor. El monòleg és un text de la britànica Hattie Naylor sobre una astrònoma a qui diagnostiquen una pèrdua de visió irreversible. “És una dona acostumada a mirar a la llunyania i que, arran de la malaltia, haurà d’aprendre a mirar cap endins, al seu interior”, explica l’actriu. Emmarcat dins el Festival Grec, l’espectacle es podrà veure des de divendres fins diumenge a l’Espai Lliure de Montjuïc, que es transformarà en un planetari hipnòtic des d’on la protagonista haurà d’acceptar la nova situació.

El monòleg va captivar Iscla des d’un principi, fins al punt que l’actriu va posar-se en contacte amb Naylor -que és autora també d’altres textos teatrals, com Ivan i els gossos - per demanar-li si li permetia canviar el gènere del personatge principal, inicialment escrit per a un actor. “Naylor no hi va posar cap problema, i ara se’m fa molt difícil pensar en el text des del punt de vista masculí”, assenyala Iscla.

Construïda a partir de 29 escenes curtes, la història ressegueix l’evolució de l’astrònoma des que sap que perdrà la vista fins que s’endinsa en la foscor. “Viu un procés de dol que va des de la negació i la ràbia fins a la tristesa i l’acceptació”, diu Iscla, que destaca que aquest viatge emocional passa per “canviar la relació amb la feina i amb la seva filla”. La història transcorre en un cel nocturn creat mitjançant projeccions audiovisuals i des d’on la protagonista reflexionarà sobre els vincles entre l’Univers i la humanitat. “Com a astrònoma està fascinada per la recerca de l’origen i per saber què hi havia abans del Big Bang. En paral·lel, la seva història és un intent fallit de retornar a la infantesa”, explica Pla. Amb tot, el muntatge defuig el melodrama. “Per damunt de tot és una recerca de la bellesa de la foscor i dels universos interiors”, subratlla Iscla.

En un altre dels escenaris del Grec, el Mercat de les Flors, arribarà el 25 i 26 de juliol l’impacte del turisme a Mallorca. Toni Gomila, dramaturg i protagonista d’ Acorar, estrenarà a Catalunya Rostoll cremat, una crítica contundent a la falta de límits dirigida per Oriol Broggi. Per reflectir com el turisme ha canviat el caràcter dels mallorquins, Gomila parteix de la rondalla En Joanet de sa gerra i elabora una metàfora escènica sobre la cobdícia i l’ambició. El protagonista, un home senzill, s’enfila a una favera per demanar a sant Pere tot el que desitja, que li és concedit. L’espectacle, que és una coproducció del Grec amb el Teatre Principal de Palma, equipara la set de possessió del protagonista amb les ànsies d’expansió turística desenfrenada a Mallorca.

“El relat parteix de la innocència inicial davant la rebuda dels primers visitants a l’illa i va fins a la situació actual”, explica Gomila, que a l’escenari estarà acompanyat pels intèrprets Caterina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer i Xesca Vadell. Els pronòstics que el dramaturg i actor trasllada a la història no són gaire esperançadors. “Hi ha tal ús i abús del territori que al final acabarem amb els camps dels pagesos com si fossin platges, ocupats per turistes amb els seus para-sols”, lamenta Gomila, que basteix el relat amb fragments de textos de Shakespeare, Txékhov i Ibsen. També hi apareix George Sand. “Ella va lloar l’hivern mallorquí en què tots venien a buscar-hi l’estiu -diu Gomila-. Ara es busca el sol tot el dia i el canvi climàtic és perfecte per a això. Estem convertint la nostra terra en una autèntica granja de producció com les de les gallines ponedores”.