Música

Mor als 70 anys France Gall, icona de la música francesa

La cantant, que va guanyar Eurovisió el 1965, feia dos anys que lluitava contra un càncer

Isabelle Geneviève Marie Anne Gall, coneguda com a France Gall, ha mort aquest diumenge als 70 anys com a conseqüència d'un càncer contra el qual lluitava "amb discreció i dignitat" des de feia dos anys, segons ha confirmat el seu agent. La cantant era una de les figures més estimades de la música francesa, una icona dels anys 60 que en anys posteriors va superar l'estil ie-ie i la imatge innocent i feliç a la qual se l'associava. 

El seu èxit més recordat va ser ' Poupée de cire, poupée de son', un tema escrit per Serge Gainsbourg amb el qual la cantant –amb només 17 anys– va conquerir el 1965 del Festival d'Eurovisió en representació de Luxemburg i que ha passat a la història com una de les millors cançons triomfadores del certamen.  

Gall va créixer en una família molt musical: el seu pare era lletrista (va escriure per a Aznavour) i els seus germans tocaven el baix i la guitarra. Impressionat per la veu de la nena, el seu pare la va introduir en el negoci musical als 15 anys i de seguida va començar a col·laborar amb Gainsbourg, que va compondre alguns dels primer èxits de Gall. En aquesta primera etapa, recordada per bombes pop com 'Laisse tomber les filles', Gall explotava la seva bellesa virginal, però les lletres dels seus temes i les sofisticades orquestracions la desmarcaven d'altres ídols juvenils de l'època. Sota la guia de Gainsbourg, Gall va cantar sobre els problemes amb les drogues d'una noia a 'Teenie Weenie Boppie'.

La barreja entre la mentalitat viciosa de Gainsbourg i la innocència de Gall va esclatar amb el tema 'Les sucettes', en què el compositor jugava amb el doble sentit de llepar una llaminadura i fer una fel·lació. Gall va enregistrar el tema sense ser-ne conscient i, quan es va adonar de la segona lectura del tema, va esclatar contra Gainsbourg. Massa tard, perquè la cançó ja era un èxit a les llistes de vendes.   

El seu pas per Eurovisió la va marcar, però també va triomfar en altres registres. Amb el compositor Michel Berger va formar a partir dels anys 70 una parella sentimental i professional que es traduiria en èxits com 'La déclaration d'amour' i el popular àlbum 'Babacar', amb temes com 'Ella, elle l'a' (en homenatge a Ella Fitzgerald), 'Évidemment' i el 'Babacar' que dona títol al disc, inspirat per una visita al Senegal en què una dona li va voler regalar el seu fill perquè tingués una vida millor.

Més continguts de