Mor als 73 anys Joan de Muga, l’impulsor de la galeria Joan Prats

El galerista va ser un pioner de la projecció internacional de l'art català

La galeria Joan Prats és, com diu el professor Jaume Vidal Oliveras, l’autor de Galerisme a Barcelona 1877-2012, “una de les galeries pioneres a l’escena contemporània internacional”. Tot i que havia passat el relleu a les seves filles Patrícia i Marta, la figura de Joan de Muga, que va morir ahir als 73 anys després d’una llarga malaltia, encara hi estava molt relacionada. “Era una galeria de referència perquè tenia els artistes catalans més representatius del moment, com Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Guinovart, Joan Ponç i Perejaume, que va fer-hi les primeres exposicions, i tenia molts contactes internacionals. Va portar artistes com Christo i George Segal”, afirma la galerista Anna Belsa, que va treballar a la galeria Joan Prats durant més de 20 anys abans d’engegar el seu propi espai, El Quadern Robat. “Joan de Muga tenia molta visió internacional, viatjava molt i captava les tendències de fora. Va lluitar molt per no tenir una galeria local i per posar els seus artistes a nivell internacional”.

Anna Belsa també recorda la seva determinació: “D'ell ens queda la seva seguretat i empremta, i la confiança que tenia en la gent que treballàvem amb ell. Teníem llibertat total. Això tenia molt valor”, recorda. “La galeria Joan Prats era un lloc privilegiat”, subratlla. A l’impacte de la mort de De Muga s’hi va sumar el de la mort sobtada dimecres de l’empresari i col·leccionista Ernesto Ventós, que era un dels habituals de la galeria Joan Prats.

La galeria Joan Prats va obrir les portes l’any 1976 amb un interiorisme de l’arquitecte Josep Lluís Sert i va estar ubicada fins l’any 2014 a l’antiga barreteria Joan Prats a la rambla de Catalunya. Des d'aleshores està ubicada al número 54 del carrer Balmes, on el mateix De Muga va obrir la galeria Joan Prats - Artgràfic l'any 1985, inicialment especialitzada en gravat. Joan de Muga va entrar en contacte amb Joan Miró i Joan Prats perquè anava a fer els gravats als tallers de Polígrafa, l’editorial i taller de gravat fundats pel seu pare, Manuel de Muga; i hi anava acompanyat de Prats, que era el seu home de confiança.

En paral·lel a la galeria, Joan de Muga, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2015, va inaugurar l’octubre del 1989 al barri de Poblenou la Fundació Espai Poblenou, un espai dirigit per la historiadora i crítica Gloria Moure on es van poder veure fins al 1995 instal·lacions creades expressament per a aquell espai per artistes de renom internacional com Christian Boltanski, John Cage, Rodney Graham, Rebecca Horn, Jannis Kounellis, Richard Long, Mario Merz, Bruce Nauman i Sigmar Polke. 

Un galerista "emprenedor i visionari"

L'associació de galeries Art Barcelona, de la qual formava part la Joan Prats, va lamentar la mort de Joan de Muga i el va definir com "una de les persones més importants del context artístic i galerístic català". També posen en relleu que va anar més enllà de la idea de sala d'exposicions per ser "una autèntica plataforma de promoció de l’obra dels artistes amb els quals treballava". A més, les trajectòries d'artistes com Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Joan Hernández Pijuan, Ferran García Sevilla, Antoni Muntadas o Perejaume van anar en paral·lel a la de la sala. 

 "Joan de Muga respon a la idea d’home emprenedor i visionari", diuen els galeristes, que també recorden que en el moment de màxima expansió va tenir una galeria a Nova York, una altra a Los Angeles i una tercera a Tòquio. "La mirada de Joan de Muga va transformar un model de difusió i comerç de l’art, alhora influint en generacions d’artistes, crítics i públic en general i, sobretot, en el panorama de la ciutat de Barcelona durant més de quatre dècades", conclou l'escrit d'Art Barcelona.

Adeu al col·leccionista Ernesto Ventós

El col·leccionista, químic i perfumista Ernesto Ventós, artífex de la col·lecció olorVISUAL, va morir dimecres als 74 anys després de patir un infart. Sord des de la infància, Ventós va desenvolupar una tasca de creador d’essències i en lloc de mirar les obres d’art deia que les “olorava”. El col·leccionista, que va mostrar els seus fons a l’Arts Santa Mònica l’any 2011, era “acadèmic de mèrit” de l’Acadèmia del Perfum fundada el 2017, i feia seves les paraules del seu amic Joan Brossa: “El perfum és el confeti de l’olfacte”. Algunes de les seves composicions i obres d’art les va signar amb el pseudònim de “NASEVO”.