Literatura

Obre la primera residència d’escriptors de Catalunya

És una iniciativa de l’ajuntament d’Olot i del departament de Cultura de la Generalitat, dirigida per l’escriptor Francesc Serés i amb un pressupost anual de 150.000 euros. Rebrà uns 40 residents cada any a l’hotel olotí Riu Fluvià

Dedicar-se a l’escriptura no té, en general, una recompensa econòmica gaire elevada, però de vegades els autors es poden permetre algun luxe inesperat com el d’instal·lar-se durant uns dies a la Faber, primera residència per a escriptors i creadors de Catalunya. Acaba d’obrir les portes a Olot, a l’hotel Riu Fluvià. Els primers residents -novel·listes, traductors i assagistes- disposen d’una àmplia habitació per a ells sols on poden treballar durant tot el dia. A més, en un apartament situat a la planta baixa de l’hotel, poden preparar-se el dinar o avançar en els seus projectes literaris. "A la Faber es ve a ‘fer’ coses, a treballar, d’aquí hem tret el nom", diu l’escriptor  Francesc Serés, que es va decidir a dirigir el projecte quan, tres anys enrere, el regidor de Cultura d’Olot, Josep Berga, li va proposar crear una residència per a escriptors, projecte fins ara inèdit a Catalunya, almenys en la forma que pretén desenvolupar-se.

" Un dels punts més importants de Faber és el projecte de retorn dels residents", avança Serés. Una de les sis primeres residents, la finesa Satu Ekman, anirà a parlar la setmana que ve a la Universitat de Girona de la traducció que l’ha portat fins a Catalunya, ‘El violí d’Auschwitz’, de Maria Àngels Anglada. "Hi ha un interès creixent per la literatura i la cultura catalanes", afirma. Philip Hoare, assagista expert en cetacis, passa uns dies a Olot després d’oferir una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Cada dia va fins a l’estany de Banyoles per nedar una estona: "Estic acabant el meu proper assaig, que tracta sobre la gent que ha acabat ofegant-se, ja siguin casos famosos com el de Percy Bysshe Shelley o Virginia Woolf com casos de gent anònima. Estic molt entusiasmat!".

Un nou espai de referència

"Faber vol convertir-se en una referència per a les empreses culturals del país -diu Serés-. Volem que els autors puguin treballar en un lloc que afavoreix la creativitat i la convivència, però que també ofereixi la possibilitat de moure’s i d’estar connectat". L’hotel Riu Fluvià es troba a deu minuts del centre d’Olot i té, just al davant, les muntanyes, boscos i caminois que van inspirar ‘La punyalada’ de Marià Vayreda, una de les novel·les precursores del Modernisme català. Els residents poden escriure des de l’habitació o des de l’espai compartit, però també poden passejar pel jardí de l’hotel o concentrar-se a la immensa terrassa que ofereixen les instal·lacions. L’organització els paga l’estada. També l’esmorzar i el sopar.  Anna Ballbona, finalista del premi Anagrama llibres amb ‘Joyce i les gallines’ i resident a la Faber, assegura que a l’hotel els han "acollit de meravella" i que els autors han creat "un grup brutal, en què l’entesa i les històries a l’hora de sopar han estat constants". El cabilès Noufel Bouzeboudja, que prové de la xarxa de ciutats refugi que a Catalunya coordina el PEN català, treballa en el seu proper llibre i de tant en tant prepara cuscús als seus companys. A més de Hoare, Ekman, Ballbona i Bouzeboudja també hi ha el poeta i novel·lista de El Salvador Jorge Galán -que acaba de ser distingit amb l'últim premi Casa América- i Erga Netz, documentalista jueva instal·lada als Països Baixos. La setmana que ve arribarà l’escriptora russa Anzhelina Polonskaia.

Un pressupost compartit

"El pressupost de Faber, que és de 150.000 euros anuals, prové a parts iguals de l’Ajuntament d’Olot i de la conselleria de Cultura", recorda Serés, que ha volgut donar la seva empremta personal al projecte. Fa anys que l’autor de ‘La matèria primera’ i ‘La pell de la frontera’ ha passat per la Ledig House dels afores de Nova York i residències a Bordeus, Marsella, i Alexandria. "Durant aquests tres anys he pogut anar parlant amb molta gent de Faber, hi ha hagut moltes avaluacions -recorda-. Al començament volia que fos exclusivament una residència per a escriptors, però vaig veure que l’interès creixia si ho obria a altres disciplines".

Faber ofereix tres tipus d’estades als creadors: d’una setmana, de dues o fins i tot d’un mes. "Una de les intencions és muntar les estades segons eixos de treball temàtics -explica Serés-. Si penséssim, per exemple, en el medi ambient, podríem portar novel·listes que hi tinguin un projecte relacionat, però també filòsofs, poetes, periodistes i científics. No volem deixar de banda la ciència ni la tecnologia, és important crear xarxa entre les diverses disciplines". Faber es defineix com una "residència d’arts, ciències i humanitats". Josep Berga, regidor de Cultura d’Olot, recorda que des del principi "va ser un projecte que es va entendre en clau nacional, no local", i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, corrobora l’interès des del Departament de Cultura: " Ens va motivar perquè era una iniciativa ambiciosa i atrevida, amb alçada de mires intel·lectual. La literatura es fa, és ‘poiesis’, i els poetes, tal com diu Marc Granell, ‘són els éssers més imprescindiblement inútils’. Faber és un projecte de país i ben aviat començarà a donar els seus fruits".

La segona ronda d’autors que aniran a Faber començarà el 24 d’octubre i inclourà, entre d’altres, els assagistes Andrew Dowling, Marta Marín Dòmine i Iván de la Nuez, la periodista i traductora Valèria Gaillard, el dramaturg Llàtzer Garcia i l’actor i escriptor Roy Horovitz.

Més continguts de