ART

Olga Sacharoff surt de l’oblit

El Museu d’Art de Girona acull una exposició per commemorar els 50 anys de la mort de l’artista

Un visitant del Museu d’Art de Girona davant de la pintura El sopar de la colla, d’Olga Sacharoff. / DAVID BORRAT

“No la coneixíem, i això que som amants de l’art. Ha sigut una sorpresa descobrir una gran artista que va viure d’una manera tan lliure en una època tan complicada”, reconeixien Meritxell Aranàs i Begoña Cordiña, dues de les assistents a la visita guiada per l’exposició Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació al Museu d’Art de Girona, que forma part dels actes per commemorar els 50 anys de la mort de la pintora Olga Sacharoff (Tbilissi, 1889 - Barcelona, 1967). La mostra, que es pot visitar fins al 2 d’abril, recull prop de vuitanta obres originals que estaven repartides per tot el món -i la majoria en mans privades-, a més de fotografies, documentació i articles de premsa de l’època que permeten conèixer de més a prop una artista que va quedar per a molts en l’oblit.

“Un dels objectius de l’exposició és donar-la a conèixer i trencar amb el mite d’una artista moderna, més conservadora, o que fins i tot s’ha arribat a qualificar de noucentista, quan en cap cas ho és. Ella va ser una de les protagonistes del cubisme, i va mantenir sempre unes característiques semblants al llarg de la seva carrera, treballant sempre les mateixes iconografies, aportant noves visions i apostant, de manera pionera, per l’ús de l’humor com a crítica”, indica la historiadora Elina Norandi, comissària de la mostra i gran coneixedora de la seva obra i trajectòria. Sacharoff va néixer a Tbilissi (Geòrgia), on va estudiar belles arts, però aviat es va traslladar a París, al barri de Montparnasse, on va exposar als principals salons d’avantguarda. Entre el 1912 i el 1940 “va tenir una presència contínua als salons, les galeries i la premsa de París, de manera que se la pot considerar una ferma integrant de l’Escola de París”, assenyala Norandi, que durant la visita guiada va anar revelant detalls de les obres amagats per a la majoria de visitants, com la ironia, l’humor i la crítica que reflecteixen la majoria de les seves pintures. Per exemple, quan retrata la burgesia, la pinta amb uns ulls negres i buits, i al quadre Un casament, Sacharoff dibuixa una cerimònia molt burgesa on “l’única estranya és la nena que porta un barret estrany”. “És la seva manera de dir que és l’única que no ha caigut en la racionalitat del món burgès”, diu la comissària, que assenyala dos detalls més: “El gos no vol anar al casament, i l’altra nena, al fons, sembla que està plorant i per alguna cosa deu ser”, revela Norandi. La comissària també explica que la parella i el matrimoni va ser un tema que la pintora va tractar al llarg de la seva carrera. Es va casar amb Otho Lloyd, però van passar moltes èpoques vivint separats, ella a París i ell a Barcelona. I quan Sacharoff vivia a la capital francesa, representava el que es considerava “la nova dona”: una dona emancipada, que prenia les seves pròpies decisions i que sovintejava els grans cafès i terrasses de París, on quedava amb altres artistes com Picasso, Van Dongen, Soutine i Modigliani. Amb aquest últim tenien una gran amistat, i la comissària creu que “s’hauria d’estudiar qui va influenciar a qui perquè hi ha poques vegades que s’accepti que una dona artista ha influenciat un home”.

De fet, les dones van tenir també un paper protagonista en l’obra de Sacharoff. Va pintar molts retrats de companyes i amigues, i va plasmar el cos nu i lliure de les dones, la maternitat o les feines que en aquella època es consideraven femenines, com a les obres La floristeria i La barreteria. Sense oblidar les pintures de flors, que per a la comissària s’haurien de valorar més. “Els gira-sols de Van Gogh o les flors de Warhol són pintura floral, però si una dona pinta flors, sembla que siguin només floretes”, critica resignada.

Fent vida al Putget

Després d’exiliar-se de París per la Segona Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd es van instal·lar a Barcelona, en una casa senyorial al barri del Putget, on tenien un gran jardí ple de flors, plantes i animals. Un amor per la naturalesa que ella també va reflectir a les seves obres. “És difícil trobar una pintura on no aparegui cap element del món natural. Ella tenia una visió molt moderna de la naturalesa. Creia que l’ésser humà estava al mateix nivell que la resta d’animals”, ressalta la historiadora. En aquests anys, Sacharoff va fer moltes pintures i retrats per necessitats econòmiques, però també va pintar moltes obres per plaer o interès. En va fer moltes on plasmava el plaer de viure amb pícnics i balls, o reflectia les trobades que feien a casa amb els amics, la majoria artistes i personalitats del món cultural, com en el quadre El sopar de la colla, un retrat col·lectiu ple de detalls i revelacions.

En definitiva, Sacharoff va ser una gran artista que va utilitzar tota mena de tècniques (oli, aquarel·la, collage, aiguafort...), que va tocar diversos gèneres i temàtiques, que va il·lustrar obres literàries i que, a més, va exposar en galeries de París, Londres, Nova York, Roma i Florència. Una gran desconeguda per a la majoria del públic que ara, amb els actes de commemoració dels 50 anys de la seva mort, podria sortir de l’oblit.

Més continguts de