MÚSICA

“Oumou Sangaré ho ha donat tot per Mali, és un exemple a seguir”

La cantant maliana rep l’escalf de Salt abans i durant el concert al festival Temporada Alta

“És una cantant meravellosa”. “Tota ella representa Mali”. “És un exemple a seguir”. Ho asseguren els fans de la cantant maliana Oumou Sangaré (Bamako, 1968), que dissabte al matí es van reunir al bar del Teatre de Salt per conèixer en persona una de les veus més compromeses de la música africana actual, que a la nit va actuar al festival Temporada Alta de Girona i Salt.

“M’agrada tot d’ella. La vaig conèixer quan vivia a Mali i no he deixat d’escoltar-la mai. Representa el nostre país i la nostra cultura”, confessa Yassine Sidibé, de 31 anys i de la mateixa zona que la cantant -Wassoulou, una regió del sud-oest de Mali-. L’acompanyen els seus fills petits i una amiga, la Joumaïla Diallo, de 34 anys i de Flabougoula. “És molt important per a nosaltres, té una veu impressionant i és un exemple a seguir”, assegura nerviosa abans que arribi la cantant, que al llarg de la seva carrera ha utilitzat la música per denunciar la situació de les dones del seu país i oposar-se a la poligàmia i al matrimoni infantil, una realitat que ella coneix molt bé. Sangaré va créixer en la misèria i el seu pare va abandonar la seva mare per anar-se’n amb una altra dona, quan ella només tenia dos anys. Des de petita va haver de treballar cantant al carrer i en celebracions per ajudar la mare, que també era cantant.

Aquests orígens humils i durs han servit per dotar-la d’arguments a l’hora de lluitar pels drets i les llibertats de les dones amb un missatge que, gràcies als èxits professionals, arriba a tots els racons de l’Àfrica i del món. “És la gran defensora de les dones i sempre denuncia les injustícies socials i econòmiques”, asseguren Saibou Diallo, Dramane Traore, Abdoulaye Didibe i Cheickak Coulibaly, quatre joves que admiren l’artista per la seva música i pels valors que transmet. “És la diva de Wassoulou, una gran persona i gran artista. Ho ha donat tot per Mali i per l’Àfrica, i sempre defensa el seu país per tot el món”, afegeixen amb orgull, i desitgen “que segueixi sempre ajudant els joves perquè tinguin un futur millor i que la seva veu se senti arreu del món”.

Aquests quatre joves formen part de l’Associació de Malians i Malianes de Salt i les Comarques Gironines, formada per més de 500 membres, que ha col·laborat en la difusió del concert. “Tenir-la aquí és com tornar per uns instants a Mali”, afirmen amb certa nostàlgia. Fa més de deu anys que van deixar el seu país i, malgrat que se senten arrelats a Salt, enyoren la seva terra. La majoria no havien vist mai Sangaré en persona, excepte la Manicoura Sidibe. “La vaig conèixer a Mali, quan vaig anar a visitar el seu hotel. Ens va rebre i va ser molt pròxima i molt simpàtica”, recorda Sidibe. I és que la cantant, a més d’artista i activista, és empresària. Té un petit hotel a Bamako, una empresa de venda de cotxes i un camp de deu hectàrees. I a través dels seus negocis, ajuda al desenvolupament personal i econòmic dels africans.

Trobada fugaç

Bonjour! ”, crida Oumou Sangaré amb els braços oberts quan entra al bar del teatre, amb força retard i custodiada per quatre músics de la seva banda. Aplaudiments, abraçades, petons i fotos. Sobretot, moltes fotos. I després d’intercanviar unes paraules amb els assistents, la maliana va haver de marxar al cap de pocs minuts perquè estava cansada. Divendres havia tingut un concert a Holanda, i dissabte va haver d’agafar un avió a les cinc de la matinada per arribar a Salt a temps per trobar-se amb els seus compatriotes i oferir després un concert. És la segona vegada que actua al Temporada Alta. La primera va ser el 2010 per presentar el disc Seya, nominat al Grammy com a millor àlbum de músiques del món, i ara hi ha tornat amb un nou treball sota el braç, Mogoya, per actuar a la sala La Mirona de Salt.

Àfrica a La Mirona de Salt

Oumou Sangaré va sortir a l’escenari acompanyada per sis músics amb instruments elèctrics i tradicionals: una combinació que defineix la proposta musical de la maliana, que barreja els sons ancestrals de Wassoulou amb pinzellades contemporànies. Les seves cançons rítmiques van fer ballar durant dues hores les més de 300 persones que omplien La Mirona, la majoria de les quals eren d’origen català, malià i gambià. I es notava que per als malians era una nit especial perquè eren els que anaven més mudats: elles amb els vestits tradicionals plens de colors i estampats, i ells amb camisa i americana.

I entre cançó i cançó, l’artista, que també és ambaixadora de bona voluntat de l’ONU, va aprofitar per llançar missatges a favor dels drets de les dones -“Són el motor de les famílies”- i a favor del seu país i de totes les cultures del món. I va recordar que Mali és el nom d’una espècie d’hipopòtams per demanar als seus compatriotes que tornin al seu país. “L’hipopòtam quan té gana surt de l’aigua, va a menjar i quan està tip, torna a l’aigua. Vosaltres heu de fer el mateix, quan tingueu el que heu vingut a buscar, torneu a Mali”, va dir enmig de forts aplaudiments.

Més continguts de