Pilar Vélez: "En el museu, tan patrimoni és un arxiu com un objecte"

La directora del Museu del Disseny compleix cinc anys al capdavant de la institució reivindicant el debat sobre el futur del disseny i el paper del centre de documentació

Pilar Vélez va assumir la direcció del Museu del Disseny tres anys abans que la institució obrís les portes a Glòries el desembre del 2015. Provenia del Museu Marès, i des de que va assumir el nou càrrec va sumar als seus coneixements històrics el repte d'endinsar-se en el disseny actual: "Des de la primera exposició temporal, Disseny per viure, vam plantejar que una de les línies claus del museu ha de ser la reflexió crítica sobre el rol del disseny i del dissenyador avui", afirma Pilar Vélez. Aquella exposició es va prolongar en el temps amb jornades sobre la relació del disseny amb qüestions com l'educació i l'accessibilitat, i també amb una altra exposició, Design does (2018), en col·laboració amb l'escola Elisava, sobre què pot aportar el disseny a preocupacions socials com la sostenibilitat.

Barcelona obre el Museu del Disseny, l’últim gran equipament pendent

Aquesta reflexió crítica no s'atura, i Pilar Vélez té previst fer-la extensiva a una de les col·leccions més icòniques del Museu del Disseny, la de la moda. Va ser una novetat quan a l'antic Museu Tèxtil i de la Indumentària van presentar els vestits segons com havien modificat la silueta del cos, i ara Vélez vol fer un pas endavant i introduir-hi el segle XXI: "Replantejarem la nostra col·lecció permanent en la línia del gènere. Tot va lligat a què aporta el dissenyador i el disseny a l'hora de pensar un nou futur", explica. "És un tema que està damunt la taula i, per exemple, avançarem per qüestions com la distinció binària entre moda masculina i moda femenina".

El Museu del Disseny va sorgir de la fusió del Museu Tèxtil i de la Indumentària, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica i el Gabinet de les Arts Gràfiques, i per a Vélez no hi ha dubte que la suma va tenir sentit: "Al llarg d'aquests cinc anys hem consolidat el museu com a equipament cultural de la ciutat", subratlla, i també diu que el fet d'acollir una exposició blockbuster internacional com la de David Bowie els va servir per "situar el museu internacionalment".

L’encenedor Clipper i l’os Tous entren al museu

Una altra de les novetats d'enguany serà l'exposició semipermament Modernisme, cap a la cultura del disseny (A partir del 3 de juny i fins al 2023), de la qual Vélez és comissària juntament amb la catedràtica d'història de l'art Mireia Freixa. En aquesta mostra es podran veure els dibuixos de Josep Pey, que va ser col·laborador de Gaspar Homar, amb peces donades per la seva reneboda Magdala Pey. "Tenim un patrimoni i uns sectors tan amplis que hem de tocar moltes tecles", comenta Vélez, que destaca que, en paral·lel a la reflexió sobre el disseny i el seu potencial social, el Museu del Disseny també compleix altres missions patrimonials i de caire històric. En aquest àmbit s'inclou també una altra mostra sobre un dels altres grans ebenistes modernistes,  Francesc Vidal. L'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914) (desembre 2020 - març 2021). "Potenciem la recerca. Hem treballat durant molts anys amb arxius, col·leccions i biblioteques per poder fer tot això", explica. 

La importància dels arxius documentals

Precisament la patrimonialització dels arxius dels artesans i dissenyadors és una altra de les claus de la seva feina al museu, i per això ha potenciat el centre de documentació del museu. "Hem fet un increment brutal", diu la directora. "Una de les nostres línies és racionalitzar la col·lecció i mirar com s'han de seguir incrementant els fons, quins forats tenim i que s'han de completar. Ens plantegem la política objectual i també la documental. En el museu, tan patrimoni és un arxiu com un objecte". La importància dels arxius és cabdal perquè complementa els objectes de la col·lecció: "El centre de documentació va començar a treballar mesos abans de l'obertura del museu, i em vaig proposar estar alerta sobre els arxius relacionats amb les nostres col·leccions. Tenir com tenim l'arxiu de Miguel Milá, per exemple, ens ajuda a entendre molt la seva obra". Materials com els esbossos, els plànols i els catàlegs comercials permeten entendre el procés del disseny i la relació del dissenyador amb la indústria.  

Quatre donacions recents del Museu del Disseny

Vinçon

Un referent com empresa i divulgador del disseny. Ferran Amat va donar l'arxiu comercial, on destaca la selecta llista de proveïdors i els catàlegs, objectes i l'arxiu de la Sala Vinçon.

Peret

Pere Torrent (Barcelona, 1945) és considerat un referent de la seva generació. El museu ha rebut treballs com els segells de la Barcelona preolímpica i la marca Desigual.

Josep Pey

Els dibuixos que ha donat la seva reneboda Magdala Pey evoquen el procés de creació de peces com els mosaics de la Casa Lleó Morera i d'altres de mobiliari conservades al MNAC.


Ricard Giralt-Miracle

El museu primer va rebre la biblioteca de Ricard Giralt-Miracle, un pioner i un degà del disseny gràfic català que està representat a la col·lecció, i ara treballen per rebre el seu arxiu.