Sutottos convida a riure’s de les pors i les fòbies

La Villarroel acull l’espectacle argentí ‘Inestable’

Dos homes que van vestits pràcticament igual i amb el mateix pentinat démodé (una melena curta, rodona i amb serrell recte) estan tancats a casa. És un dissabte a la nit i sortir de festa és pràcticament una imposició social, però ells no s’atreveixen a travessar la porta. Sobre l’escenari es van succeint les seves pors reals o irreals. La primera, la temuda por escènica. “En el fons és una tragèdia sobre una cosa tan humana i universal com les pors, però com més pateixen els personatges més riu el públic”, explica Andrés Caminos, que amb Gadiel Sztryk protagonitza Inestable, l’obra que es podrà veure a La Villarroel des d’avui fins al 2 d’abril.

Caminos i Sztryk, que es van formar a la Universitat Nacional de les Arts de Buenos Aires, es coneixen des de l’adolescència i fa més de dotze anys van fundar la companyia Sutottos. Inestable, que el 2016 va guanyar la Biennal d’Art Jove de Buenos Aires, és la seva setena obra. A l’escenari sempre surten ells dos sols. “Hem creat el nostre propi codi, un llenguatge particular -explica Caminos-. Ens coneixem des d’adolescents i sempre que actuem ens surt l’humor”. Els dos actors asseguren que quan pensen en una obra i en el que hi volen explicar no es plantegen fer riure, però la comèdia brota de manera natural. “És com fer un viatge: el vehicle sempre acaba sent el mateix”, diu Sztryk.

La nuesa de l’escenari i l’estètica démodé tenen una intencionalitat. “El fet que els dos personatges vagin pràcticament iguals crea més incertesa sobre el vincle que tenen [no s’explicita mai i cadascú arriba a les seves pròpies conclusions] i posa el focus en l’actuació”, diu Caminos.

Catarsi col·lectiva

Els dos actors argentins porten a escena les pròpies pors, les de familiars i de coneguts. “L’obra és una muntanya russa d’emocions”, assegura Caminos. A Inestable s’expressen fòbies, obsessions i angoixes, i els dos personatges alimenten mútuament les seves pròpies paranoies fins a arribar al deliri. “És com una catarsi col·lectiva”, diu Sztryk.

“Moltes persones del públic reconeixen algunes de les seves pròpies pors a l’obra i cadascú s’emporta la seva pròpia reflexió”, afegeix Sztryk. Inestable també fa mofa de la dèria actual per encarar les coses de manera positiva. Un dels personatges es mira al mirall i s’obliga a somriure, a estar content. En una època en què algunes editorials inunden les llibreries amb manuals sobre com ser feliç i en què augmenta l’automedicació, el duet argentí vindica també la tristesa. “Ironitzem sobre aquest optimisme compulsiu que t’obliga, et força, a estar bé”, explica Sztryk.

Inestable arriba a Barcelona després de passar per Sant Sebastià i Barakaldo, i abans de tornar a l’Argentina viatjarà a Madrid i Sant Cugat del Vallès. La companyia prepara un nou espectacle, aquesta vegada amb el sentiment de culpa com a inspiració.