Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó
Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural
BarcelonaPer a Lluís Llach va ser “la maramiga més forta, compromesa, coratjosa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, compromesa i rebel”. Tot això era Teresa Rebull, cantautora, activista i referent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) als 95 anys.
Nascuda a Sabadell el 21 de setembre del 1919, filla de militants anarquistes, Teresa Soler va adoptar el cognom del seu company, Josep Rebull, que com ella va formar part del POUM. Durant la Guerra Civil -que va recordar cantant plena d’emoció el poema Paisatge de l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un EP publicat el 1969-, Teresa Rebull va patir l’assetjament estalinista i fins i tot va passar una setmana en una txeca després dels Fets de Maig del 1937. Quan l’exèrcit franquista era a les portes de Barcelona, va fugir cap a l’exili i va participar en la resistència contra l’ocupació nazi de França. “Era una gran lluitadora”, explica Susanna Barranco, que està enllestint en un documental titulat Ànima desterrada, en què segueix la trajectòria de Rebull com a “figura política, cantautora i pintora”. “Tenia una energia espectacular”, recorda Barranco.
Activista reivindicativa
Després de la Segona Guerra Mundial, Rebull va seguir a l’exili i es va relacionar amb l’esquerra intel·lectual francesa. Instal·lada a Banyuls, va mantenir una decidida lluita cultural més notòria a partir del 1968, quan es va convertir en una de les veus de la Nova Cançó a la Catalunya Nord. El febrer del 1969 va organitzar una setmana de cançó a la Guingueta d’Ix, on va compartir escenari amb Lluís Llach, Quico Pi de la Serra i Ovidi Montllor. Aquell mateix any va publicar un EP amb Concèntric, el primer treball d’una discografia intermitent però amb fites com Mestier d’amor (1977), dedicat a Salvat-Papasseit, També per tu (1981), Papallones... i més (1984) i Camí de l’argilada, amb poemes de Josep Sebastià Pons. A més de peces pròpies, també va cantar versos de Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, entre d’altres.
Admirada i respectada per diferents generacions, el 2006 Teresa Rebull va rebre un homenatge al Palau de la Música en què van participar Llach, Josep Tero, Joan Isaac, Gerard Jacquet i Marina Rossell, entre d’altres.
