Cristina Clemente guanya el vuitè Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta

La protagonista de 'M'he posat les ulleres de mirar carregadors' parla al seu marit d'accessoris de mòbils perquè entengui el feminisme. Marta Aran queda finalista amb 'Puzles'

Ha de ser molt dur adonar-se que el marit té la mateixa activitat neuronal que el carregador d’un mòbil: la dramaturga Cristina Clemente va guanyar ahir a la nit el 8è Torneig de Dramatúgia del festival Temporada Alta omplint d’humor i mala bava la història de la Marta, una dona enfurismada que fa digerible el feminisme al seu company sòmines parlant d’accessoris de telèfons en lloc de la dona. L’autora va comptar amb dos aliats molt potents: David Verdaguer i Júlia Truyol es van ficar el públic a la butxaca tot i haver rebut el text, titulat 'M’he posat les ulleres de mirar carregadors', el mateix dia. Cristina Clemente va quedar finalista a la primera edició del torneig contra 'El crèdit', de Jordi Galceran; va ser la presentadora de diferents edicions del combat, i va tornar a quedar finalista a la versió madrilenya del torneig. El guardó consisteix en un sopar al Celler de Can Roca, i tant Clemente com la finalista, Marta Aran, participaran en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada a Buenos Aires.

La Sala La Planeta va tornar a ser una festa un any més, i al descans de les votacions el públic va poder picar de les carmanyoles que porten alguns espectadors fidels del torneig. L’últim combat d’enguany va cloure aquesta edició del festival després d’una traca final amb les estrenes del solo de Lluís Homar a les ordres de Guy Cassiers 'La neta del senyor Lihn' i el nou espectacle de La Calòrica, 'Els ocells'. La presentadora d’enguany no té pèrdua: Estel Solé convertida en una conilleta de Playboy 'xoni' que va acabar demanant als organitzadors del festival que complissin la fantasia sexual de ballar amb ella un tema de 'reggaeton', 'Me gustan mayores', de Becky G.

A 'Puzles', de Marta Aran, no hi havia cap tema d’electro llatí, però sí l’'Ave Maria' de David Bisbal: la Paquita (Isabel Rocatti) li demana a la treballadora d’una funerària de la qual primer es declara fan que li posi aquesta i altres cançons al funeral més bonic del món, del qual ella vol ser-ne testimoni l’endemà mateix. Si la Míriam (Anna Moliner) no accedeix al seus desitjos li dirà al seu marit que està embolicada amb el cap del departament de cremacions. El text de Marta Aran, actriu i l’autora de 'La noia de la làmpada', que es va poder veure la temporada passada a la Sala Flyhard, comença com un història molt negra, i al final les dues dones acaben fent exorcisme de les pròpies pors: a la Paquita, que porta les cendres del marit dins la bossa, li produeix pànic la idea d’acabar fent trencaclosques i que els seus fills s’acomiadin d’ella amb un reguitzell de tòpics. En lloc de frases gastades, ella vol que durant el seu funeral en vida la Míriam expliqui totes les aventures que hauria viscut si ella i el seu marit haguessin marxat a l’Índia després que ell rebés una oferta de feina. Pel que fa a la Míriam, s’adona que ha arribat l’hora que agafi la seva vida per les banyes i deixar una feina que li provoca hipocondria.

Més continguts de