Dansa

Viena no s'esgota amb els valsos

El ballet de la capital austríaca mostrarà la ductilitat dels seus ballarins a Terrassa

Quan sentim Viena i pensem en dansa ràpidament ens venen al cap els valsos amb ballarins giravoltant a la sala tota daurada del Musikverein per Cap d'Any. Ara bé, la capital austríaca té una companyia de ballet de primera categoria, i ho vindran a demostrar en persona al Centre Cultural Terrassa els dies 1 i 2 de febrer en el marc de la 37a Temporada BBVA de Dansa. Manuel Legris, director artístic del Ballet de Viena durant deu anys, ha confegit una gran gala d'estrelles que posarà en relleu la ductilitat dels seus ballarins. "Hem preparat un repertori molt variat que inclou des de peces clàssiques fins a més contemporànies, perquè els ballarins estan acostumats a ballar diferents registres, i també tindrem pluralitat de formats, des de pas à deux fins a quadres amb sis intèrprets", argumenta Legris.

Pel que fa al repertori clàssic que oferirà la companyia vienesa hi ha el famós  pas à deux del  Corsari versionat per Legris, que van presentar amb molt d'èxit al Teatro Real de Madrid el 2017,  així com l'escena de les odalisques del mateix ballet. També interpretaran el pas à six de Laurencia, un ballet d'aires hispànics i ànima russa que precisament el Ballet de Geòrgia va ballar fa poques setmanes al CC Terrassa, sense oblidar l'acte tercer d'un títol ben poc interpretat per aquestes latituds com és el vistós Sylvia, amb música de Delibes. "És una música magnífica i el mateix Txaikovski n'estava enamorat", explica Legris, que destaca que el ballet  Sylvia és l'última producció de la companyia. 

La vessant més moderna estarà representada per peces com ara Solo, de Hans Van Manen; Luminous, d'Andras Lukacs, i Cantanta, de Mauro Bigonzetti. La més contemporània és el Pas à deux Peer Gynt, d'Edward Clug amb música d'Edvard Grieg. "Es pot dir que el programa és un greatest hits de la dansa, perquè hi ha moltes peces per a tots els gustos", defensa el director artístic.

Viatjaran a Terrassa un ventall deu ballarins, entre els quals Davide Dato, Nikisha Fogo i Denis Cherevychko. La companyia no s'ha prodigat gaire per terres catalanes: el 2001 va pujar a l'escenari del Festival de Peralada amb una altra gala, aquest cop dirigida per Renato Zanella.

Manuel Legris va néixer a París el 1964  i es va formar a l'escola del Ballet de l'Òpera de París. El 1980
es va incorporar al Ballet de l’Òpera de París i sis anys més tard Rudolf Nuréiev el va
nomenar danseur étoile. Durant la seva prolífica trajectòria de més de 25 anys com a estrella a la companyia francesa va ballar al costat de Sylvie Guillem i va interpretar els grans papers del repertori clàssic i modern en obres de Nuréiev, Neumeier, Petit, MacMillan, Balanchine, Forsythe, Béjart i Kylián, de qui ha estat el ballarí fetitxe. Reconegut pel seu domini de la tècnica i per una postura hieràtica, a l'escenari del Centre Cultural Terrassa hi va actuar l'octubre del 2008 a la Gran Gala Internacional per a la celebració dels 25 anys de la Temporada de Dansa, interpretant el solo Angel de Renato Zanella i també amb Laurent Hilaire en el pas à deux de Le chant du compagnon errant de Béjart amb música de Mahler.

El maig del 2009 va acomiadar-se com a étoile amb Oneguin, de John Cranko, i el setembre del 2010 va ser nomenat director de la Wiener Staatsballet (Ballet de l'Òpera de Viena) i director artístic de l'acadèmia de la companyia.