Xile / 50 anys del cop d'Estat de Pinochet

"Allende era un home de paraula i confiava en Pinochet"

Mario Amorós revela nova informació sobre el president xilè, víctima del cop d'estat fa 50 anys

4 min
Salvador Allende, l'11 de setembre de 1973

BarcelonaL'11 de setembre de 1973, dilluns farà 50 anys, el president de Xile Salvador Allende es va convertir en un mite. Aquell dia van bombardejar el palau del govern xilè, amb el president i els seus col·laboradors a dins. També van atacar la casa on hi havia la família d'Allende, i a tot el país van perseguir i detenir els dirigents de totes les organitzacions properes al govern democràtic. Aquell 11 de setembre, Allende va oferir la seva última al·locució al poble xilè a través de Radio Magallanes, enmig d'un rerefons audible d'explosions i trets. Després del discurs, el president xilè va organitzar l'evacuació del Palau de la Moneda. I, finalment, i aquí sempre hi ha veus discrepants, Allende va tornar al saló Independència, al segon pis de la Moneda, i es va disparar un tret. El 2011 es van exhumar les seves restes, i el forense Francisco Echevarría va corroborar la tesi del suïcidi. Aquell 11 de setembre de 1973 va triomfar el cop d'estat d'Augusto Pinochet, que es va convertir en el dictador que governaria fins al 1990.

"La mort heroica a la Moneda, el discurs, que és un document impressionant que posa els pèls de punta, encara que l'escoltis cent vegades, fa que no es parli tant de tot el que va aconseguir durant el seu govern i encara menys de l'Allende dels anys 30, 40 i 50, que és el que jo rescato al llibre", explica Mario Amorós (Alacant, 1973). Historiador i periodista, ha publicat una nova edició, amb més documentació i ampliada, de Salvador Allende. Biografía política, semblanza humana (Capitán Swing). "L'he reescrit i he aportat molta més documentació que vaig trobar arran de la meva biografia de Pinochet. Hi ha molta més informació sobre el paper que Pinochet i la democràcia cristiana van tenir en el cop d'estat", afirma Amorós.

Una tasca titànica

"Allende, nascut a Valparaíso el 26 de juny de 1908, és un líder singular en la història del segle XX, que es compromet molt d'hora. Quan era estudiant de medicina, a la Universitat de Xile, ja militava contra la dictadura de Carlos Ibáñez del Campo de 1927 a 1931. I el 1933, un any després de llicenciar-se, va participar en la fundació del Partit Socialista", detalla Amorós. La seva carrera política va ser meteòrica: amb 28 anys ja era diputat i el setembre de 1939 va ser designat ministre de Salubritat, Previsió i Assistència Social en el govern del Front Popular. "Va promoure lleis socials molt importants. Va ser un home bo, que va ser capaç d'unir socialistes i comunistes a Xile durant més de vint anys. I això no té comparació en l'hemisferi occidental en un context de guerra freda", afegeix. Allende va defensar que era possible construir el socialisme a partir de la institucionalitat vigent i evitant l'enfrontament entre classes socials. El 4 de setembre de 1970 es va convertir en president. Amb molt poc temps, tres anys justos, va fer, segons Amorós, una tasca titànica. Entre altres coses, va nacionalitzar les grans mines de coure, una de les principals fonts d'ingressos del país.

"Té un discurs humanista i revolucionari, que podem assumir en el nostre segle", valora Amorós. "És insòlita la rapidesa amb la qual desplega el seu programa. Ell confiava en el suport de la democràcia cristiana per tirar endavant lleis importants. Quan això ja no va ser possible van començar els conflictes", detalla l'historiador i periodista. L'assassinat del dirigent democratacristià Edmundo Pérez Zujovic, el 8 de juny de 1971 per un grup d'extrema esquerra, possiblement manipulat, segons Amorós, va modificar l'escenari i va obrir un abisme entre l'esquerra i el centre.

Salvador Allende quan era president

¿S'esperava Allende el cop d'estat? "El cop d'estat va tenir dues trames. Per una banda, la militar, quan el juliol de 1973 es va crear un comitè de 15 oficials; Pinochet no es va involucrar fins 36 hores abans de l'inici del cop d'estat. I, per l'altra, hi havia una trama civil que va anar preparant les condicions perquè el cop d'estat tingués èxit", diu l'autor. El president xilè creia en la lleialtat de Pinochet. L'havia nomenat ell mateix: "Allende era un home de paraula i creia en el compromís de Pinochet i així ho va expressar moltes vegades".

Pinochet va calcular fins al darrer moment si li convenia sumar-se al cop d'estat; portava 40 anys a l'exèrcit, i li quedaven 15 mesos de servei actiu. El 23 d'agost de 1973, Allende l'havia designat cap de les forces armades, era la culminació d'una carrera molt lenta però perseverant. "Soc l'únic que he vist el seu informe de vida laboral i el seu expedient personal; era un oficial de puntualitat germànica, i el matí del cop d'estat va arribar 20 minuts tard perquè va estar preparant i calculant com havia d'arrencar el cop", detalla Amorós. Fins i tot, als colpistes els va sorprendre el seu èxit: en tan sols vuit hores van controlar tot el país. "Es van arribar a creure tota la propaganda de la dreta, creien que a Xile hi havia un exèrcit paral·lel de guerrilles, una esquerra armada, i que hi hauria una guerra civil". Òbviament, no hi havia guerrillers armats a cada racó del país. L'esquerra, militarment, estava indefensa i els oficials més demòcrates havien estat neutralitzats i aïllats.

Per a Amorós, el llegat d'Allende continua vigent: "Ho és més encara en un moment com l'actual, amb l'amenaça de l'extrema dreta. Ell va mostrar el valor de la unitat. Malgrat les discrepàncies, va aconseguir que el Partit Socialista i el Partit Comunista caminessin junts. Va plantejar una acció política a partir d'un programa, volia la mobilització", afirma Amorós. Allende provenia d'una família benestant, però va assumir les idees i les propostes de l'esquerra. "No va ser un gran ideòleg, ni tampoc un gran lector, a ell li agradava més l'acció i l'organització política. El seu gran mèrit va ser tirar endavant lleis que havien de permetre la millora de les condicions de vida i de treball dels xilens", conclou l'historiador i periodista.

stats