Amour fou
**** Direcció i guió: Jessica Hausner. 96 min. Àustria (2014). Amb Christian Friedel i Birte Schnoeink. Per als qui ‘La marquesa d’O’ els sembla una obra tan grandiosa com fruit d’una ment malaltissa
No hi ha defunció que sublimi més l’ideal romàntic que la de Heinrich von Kleist. El poeta alemany es va suïcidar amb la seva amant l’any 1811, quan tot just tenia 34 anys. Jessica Hausner parteix d’aquest fet per dinamitar l’aura de la mort per amor. La cineasta austríaca centra l’atenció en la companya final de Von Kleist, Henriette Vogel, una dona feliçment casada a qui diagnostiquen una malaltia mortal. Desesperada, Henriette accepta la morbosa proposta de l’escriptor a qui tant admira, i el qual se’ns presenta com un egomaníac que dissenya l’escenari de la seva mort amb més pragmatisme programàtic que passió amorosa. A través d’una posada en escena tan acurada com poc naturalista, la directora de Lourdes (2009) ofereix una panoràmica de fons per una Prússia ancorada en les dinàmiques de l’Antic Règim, on tot just arriben els primers aires de modernitat. Amb Amour fou, Hausner subverteix els codis de la tragèdia romàntica i els trasllada al terreny de la comèdia de malentesos. Tot plegat amb un vernís final d’incòmoda ironia que ja és marca de la casa.