Ángeles González-Sinde: "He batallat molt per aconseguir mostrar homes de veritat"

Es va donar a conèixer com a guionista i directora de cinema i televisió. Va ser ministra de Cultura entre el 2009 i el 2011. Des de dimarts, Ángeles González-Sinde (Madrid, 1965) suma al seu currículum la faceta d'escriptora i finalista del Planeta.

¿Feia anys que el protagonista d' El buen hijo li ballava pel cap?

Intentava encabir-lo en alguns dels guions que havia escrit, però sempre en quedava fora: demanava més espai. Quan vaig deixar el ministeri, va ser el moment de posar-m'hi.

Diu que l'agressivitat de la política l'ha deixat esgotada.

Durant un parell d'anys he estat combatent per mitjà de la paraula, ja fos des del Congrés de Diputats o a través dels mitjans de comunicació. El desgast ha sigut molt gran, perquè vaig ser ministra en temps de retallades i en plena crisi, durant la segona legislatura de Zapatero. L'oposició aprofitava el més petit detall per qüestionar-ho tot.

Quina mena de combat ha estat, escriure una novel·la per a adults?

La literatura és un instrument per viure. No hi ha punt de comparació entre el tracte que et dóna un editor i el d'un productor de cine. Quan he escrit guions, la feina és minuciosa i llarga, però te la desmunten constantment. En el món de l'edició hi treballa gent que estima la literatura. No es pot dir el mateix del món del cinema...

No n'hem d'esperar que se'n faci una pel·lícula, per tant.

El material no reuneix els requisits. A la novel·la, l'important és la veu del personatge, no el que passa. Al cinema importa més la peripècia i l'acció.

Al llibre, el Vicente ha de decidir si vol continuar sent el bon fill que ha estat sempre o canvia.

Per a un home és molt difícil canviar. Potser més i tot que per a una dona. Els rols de gènere que té preassignats són molt forts, ho he comprovat personalment amb adolescents. En el cinema he batallat molt per aconseguir mostrar homes de veritat. Espero haver-me'n sortit a la novel·la.