Arquitectura
Cultura  /  Arquitectura 28/03/2023

51 edificis que estan canviant el món

Una exposició al Palau Robert s'endinsa en les revolucions que viu l'arquitectura avui

5 min
Maqueta de l'escola Reggio

BarcelonaL'afany de fer edificis més verds, inclusius i connectats s'ha convertit en el punt central de l'agenda dels estudis d'arquitectura d'arreu, i de les línies més diverses. Des de Barcelona fins al Sud-est Asiàtic, els arquitectes estan desenvolupant projectes per respondre a reptes com la manca d'espai públic, d'habitatge i de verd urbà. També a la necessitat de donar una nova vida a edificis abandonats i velles infraestructures i a la convivència amb les altres espècies animals i vegetals.

El teatre La Scala de Milà està convertint una zona industrial deprimida de 16 hectàrees en un districte cultural obert al públic on els ciutadans podran veure com es construeixen els decorats i com es confeccionen els vestits d'una òpera. A Singapur, l'arquitecte Moshe Safdie ha convertit les zones d'espera de l'aeroport Jewel Changi en un hivernacle immens. I a Barcelona, al barri de la Verneda, els arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez estan construint un bloc de fusta promogut per l'Ajuntament de Barcelona de quaranta habitatges en vuit plantes que podria formar part d'un barri autosuficient, i que estarà destinat a lloguer assequible. L'edifici tindrà a la coberta un hivernacle de vuit metres d'alt i 24 arbres fruiters. L'hivernacle el gestionarà un ateneu de la fabricació que hi haurà als baixos i que permetrà imprimir objectes per a l'ús diari amb impressores 3D.

Recreació del bloc d'habitatges de Vicente Guallart i Daniel Ibáñez a la Verneda.

Aquests són tres dels 51 projectes que es poden veure a l'exposició Somia la ciutat al Palau Robert de Barcelona fins a l'11 de juny. Una altra obra trencadora és la Hoowave Water Factory de Taiwan, de l'estudi MVRDV: es tracta d'un parc en una zona industrial abandonada que al mateix temps funciona com a depuradora i com una protecció de la ciutat de les riuades i les inundacions. Molts dels edificis inclosos en la mostra estan construïts o en procés de ser-ho, ja que el comissari de Somia la ciutat, l'arquitecte Roger Subirà, ha volgut donar una visió de futur optimista i que trenca amb les ciutats distòpiques que predominen a les sèries i els videojocs, i que busca una alternativa a "les ciutats que no han pogut fer front al canvi climàtic".

Hoowave Water Factory: vista aèria virtual del parc fluvial Beigang.
Hoowave Water Factory: recreació d'una plaça al riu Anqingzhen.

El muntatge de Somia la ciutat crida l'atenció pel seu caràcter immersiu: al centre del vestíbul hi ha la instal·lació interactiva de l'arquitecta i dissenyadora Lucia Tahan Metaverse syntax: an ecology of virtual worlds, l'objectiu de la qual és que el públic reflexioni sobre com conviu l'espai físic amb els llenguatges moltes vegades caòtics d'internet i de les xarxes socials. I a la sortida hi ha un jardí encapsulat de Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (TAKK Architecture), titulat Jardí per a espècies migrants, amb el qual apliquen al món vegetal la categoria d'aquelles persones que es veuen obligades a traslladar-se per qüestions climàtiques. "L’avenç cap al nord de la línia de desertificació a causa del canvi climàtic està generant noves figures polítiques com la del migrant climàtic: la persona forçada a migrar a conseqüència de canvis en el seu lloc de residència, com ara la pujada del nivell del mar o l’augment de les sequeres –diuen els arquitectes–. Però la condició de migrant climàtic no és exclusiva dels agents humans: microorganismes, plantes i altres espècies troben desplaçades les seves condicions òptimes de confort i, per tant, modificaran els seus llocs d’origen, posant en qüestió conceptes com autòcton o al·lòcton".

L'exposició també inclou una activitat interactiva per construir un fragment de ciutat al videojoc Minecraft, en un projecte de l'escola d'Arquitectura de La Salle. "No podem donar als joves una eina tan potent com un mòbil i dir-los que tot el que hi ha és negatiu", adverteix Subirà.

'En trànsit, jardí per a espècies migrants', de TAKK Architecture (Mireia Luzárraga + Alejandro Muiño).

El recorregut està dividit en tres parts, dedicades a la Revolució Verda, la Revolució Digital i la Revolució en la Identitat, aquesta última en termes de gènere, feminisme i inclusió. Pel que fa als desafiaments ambientals, els arquitectes han de fer ciutat tenint a l'horitzó que el 2050 el 68% de la població serà urbana. Així que per fer que les ciutats siguin llocs segurs i saludables, es desenvolupen operacions per potenciar el verd urbà, com les superilles de Barcelona i els eixos verds de Girona.

Vista aèria de la fàbrica The Plus Magnor, de l'arquitecte danès Bjarke Ingels

Una altra de les claus és repensar la relació de les ciutats amb l'aigua, tenint en compte l'augment del nivell del mar i la pressió per urbanitzar la costa, i incorporar les infraestructures a la ciutat. Una obra trencadora en aquest sentit és l'aquari de Mazatlán (Mèxic), de Tatiana Bilbao: en lloc d'un aquari tradicional, aquesta arquitecta mexicana va aconseguir convertir-lo en un centre de recerca del mar de Cortés. En l'àmbit de la revolució digital, destaca The Plus Magnor, del danès Bjarke Ingels: una fàbrica de mobles on treballen robots intel·ligents ubicada al mig del bosc d'on extreuen la fusta. L'edifici té la particularitat que és transparent i que és obert als visitants.

Escala central de la fàbrica The Plus Magnor.

En l'àmbit de la revolució en la identitat hi ha un dels edificis més sonats ara mateix: la insòlita escola Reggio, a la urbanització d'Encinar de los Reyes, a Madrid, de l'arquitecte Andrés Jaque. La planta baixa està destinada als estudiants més joves i les superiors, on hi ha dipòsits d'aigua i un hivernacle, als dels nivells intermedis i als més grans. L'edifici també inclou un gran buit que funciona com una plaça. "Evitant l'homogeneïtzació i els estàndards unificats, l'arquitectura de l'escola pretén esdevenir un multivers on la complexitat en capes de l'entorn esdevingui llegible i vivencial", diu l'arquitecte. "Funciona com un conjunt de diferents climes, ecosistemes, tradicions arquitectòniques i regulacions", subratlla l'arquitecte.

Maqueta de l'escola Reggio.
stats