Art
Cultura  /  Art 12/05/2022

Així seran les portes de Jaume Plensa que tancaran els porxos del Liceu

L’artista signa també la direcció de l’òpera 'Macbeth' de Verdi la temporada que ve

4 min
Jaume Plensa i la maqueta de les portes del Liceu

BarcelonaJaume Plensa per partida doble al Gran Teatre del Liceu: amb una obra que s’hi quedarà per sempre i una altra que hi farà temporada el 2022-2023. L’artista serà l’autor de les portes que tancaran el vestíbul històric del teatre i també el creador de la posada en escena d’una producció del Macbeth de Verdi. 

“Necessitàvem protegir un espai que s’havia convertit en difícil, amb violència i poc segur”, explica el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, descrivint situacions com “violacions, prostitució, gent punxant-se heroïna, gent dormint-hi perquè no tenen cap més lloc i no volen marxar”. El consorci havia demanat solucions per protegir aquest espai porxat, que dona pas al Cercle del Liceu, a més del teatre. “A les portes del paradís hi hem trobat l’infern”, deia, poèticament, Garcia de Gomar, que va buscar “una resposta artística” per solucionar-ho. I la resposta és una obra d'art de Jaume Plensa.

El primer cop que l'hi van proposar a l'escultor, va donar l’excusa que no tenia temps. “Odio la paraula porta, tot el que tanca em posa nerviós”, diu. Però l’aturada de la pandèmia va fer que es retrobés amb la seva ciutat i va començar a idear "unes portes que no semblin portes". Al final es tracta de tres peces de 4x4 metres, còncaves, de només d’1 centímetre d’ample, que fan 550 quilos cadascuna i on s’hi identifiquen els seus característics alfabets. L’obra costarà 750.000 euros i estarà instal·lada al setembre per començar la temporada. ACS en serà l’espònsor principal i finançarà el 50% de l’obra; el 15% va a càrrec del teatre i el 35% dels fons europeus Feder. L’artista ha renunciat als seus honoraris, per regalar la peça al teatre pel seu 175è aniversari.

Maqueta de com seran les portes des de dins

Plensa ha explicat que volia fer tres homenatges: “A la diversitat, davant de la Rambla, que és l’artèria de la diversitat de Barcelona; a un arquitecte com Gaudí i les seves reixes, i a l’obra de Miró, que ha marcat l’influx del carrer fins i tot en els moments tràgics com l’atemptat". Per això l’obra, que tindrà el color de “la llum de la lluna”, es diu Constel·lacions: quan s’aixequen les portes es projecten unes ombres a terra sobre les quals transiten els visitants. “Era un desafiament molt fort, fer-les. Per la institució, perquè adoro l’òpera, perquè l’escultura és molt complicada d’amagar i volia que les portes agradessin”, diu l’artista. Jugant amb la seva iconografia més coneguda, diu que les portes seran “el rostre del Liceu”. 

Una escultura pública?

Sobre si aquest serà l'últim regal a Barcelona –a més de l'escultura del cap Carmela que hi ha davant del Palau de la Música– o hi ha opcions de fer una gran obra al litoral, com fa anys que ha dit: "Soc incapaç de respondre. És un món que se m'escapa. No sé si han convidat l'alcaldessa. M'encantaria. Estaria bé deixar descansar Gaudí, que està pluriocupat en aquesta ciutat. Em sembla que com a generació hauríem de deixar un llegat de certa importància, crec que la ciutat s'ho mereix, nosaltres ens ho mereixem", ha dit. 

Un debut absolut a la direcció

Jaume Plensa serà l'artista resident del Liceu el 2022-2023 gràcies a les dues peces i una exposició a la sala dels miralls.  Malgrat que havia col·laborat com a dissenyador en obres de La Fura, ara s'estrenarà com a director escènic al costat de la direcció musical del mestre Josep Pons. Sobre el muntatge, ha dit que li fa molta il·lusió, perquè Macbeth de Shakespeare és la seva preferida, "una obra sobre la dualitat de cos i ànima, el visible i l'invisible, el cos i la matèria –reflexiona–: amb l’escultura treballem la matèria però pensant amb l’abstracció". 

Plensa creu que "hi ha hagut un error d'aproximació" al text. "No he volgut veure cap Macbeth perquè mai no m'han agradat. Hi ha massa sang, suor, brutor". La seva aposta serà més estètica, com un somni: "Ara l'òpera s'expressa amb imatges contemporànies, tothom va vestit de taxista. Jo he fet una òpera mental. Tots hem sigut alguna vegada tots els personatges de la peça", diu. Escènicament, es veuran els seus clàssics caps de malla en moviment, també els personatges fets d'alfabets, fins i tot hi sortiran els seus ulls projectats, i el vestuari dels artistes seguirà també aquest disseny. L'artista està tan entusiasmat que ha repetit diverses vegades que serà "inoblidable", "increïble" i "extraordinari".

Jaume Plensa explicant com serà l'obra que dissenyarà al Liceu.

El president del Liceu, Salvador Alemany, creu que les portes de Plensa "ennobliran la Rambla" perquè "el principal artista barceloní del segle el XXI dialogarà amb les portes del 1874 d'Oriol Mestres per sempre". L'obra ha rebut el vist-i-plau de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona. Plensa ha dit que hi ha qui opina que la façana és "horrorosa", mentre que a ell li agrada "i no en tocaria ni una coma". Sobre les reformes pendents, Alemany ha dit que només queda canviar les butaques de la platea aquest estiu: "Aquest diàleg a la façana del teatre culmina de manera brillant un procés que començava amb la restauració del vestíbul, el Saló dels Miralls i l’escalinata, els vitralls wagnerians, la marquesina i la il·luminació de la façana", ha dit el president del teatre, que ha destacat el bon moment que passa el teatre, lluny “de la depressió en què hauríem pogut caure” amb les dificultats de la pandèmia. Mentrestant, la direcció del teatre està treballant amb el concurs del projecte arquitectònic del Liceu Mar, que hauria de sortir d'aquí tres mesos.

stats