Art
Cultura  /  Art 20/06/2022

El fotògraf fascinat per Picasso

El museu de l'artista malagueny a Barcelona dedica una nova exposició a Lucien Clergue

3 min
Un dels grups de fotografies de l'exposició 'Picasso -Clergue'

BarcelonaLa llista de fotògrafs que van retratar Pablo Picasso (1881-1973) és interminable. El director del Museu Picasso de Barcelona , Emmanuel Guigon, es va plantejar fer-ne un diccionari i va abandonar desbordat el projecte quan ja n’havia comptat més de cinc-cents. “És impossible”, admet Guigon. En canvi, van ser pocs els que van poder ser testimonis de la intimitat de l’artista, i el Museu Picasso torna a exposar a partir d’aquest dimecres el llegat d’un dels més joves que van poder fer-ho, Lucien Clergue (1934-2014): va conèixer Picasso quan encara no tenia vint anys a la sortida d’una cursa de bous a Arles.

Clergue va aprofitar aquella trobada per ensenyar a Picasso les seves fotografies d’animals morts i ruïnes, i ell el va animar a continuar. També va aprofitar l’ocasió per retratar-lo, i aquella trobada va ser la llavor d’una amistat que es va prolongar fins a la mort del malagueny. De fet, la relació de Clergue amb la família Picasso va continuar després de la mort de l’artista, ja que el 1978 Jacqueline Picasso va trucar a Clergue, que va immortalitzar com anaven buidant el taller de Notre-Dame-de-Vie i la tristesa que planava en l’ambient. “Lucien Clergue es va convertir en un fotògraf fascinat per Picasso”, afirma Guigon, que també és el comissari de la mostra juntament amb la cap del departament de Recerca, Sílvia Domènech. “Lucien Clergue va conèixer Jean Cocteau a través de Picasso, i Cocteau li va ensenyar les seves fotografies a Picasso. Va ser aleshores quan Picasso va convidar Clergue a casa seva a La Californie”, explica Domènech.

La mostra porta per títol Picasso-Clergue i inclou unes dues-centes quaranta fotografies de les gairebé sis-centes que el Museu Picasso va comprar el 2016, algunes de les quals ja es van poder veure en la primera exposició de l’arxiu el 2017. La diferència entres les dues exposicions es troba sobretot en el fet que l’anterior tenia un caràcter més arxivístic i la d’ara potencia el vessant creatiu de Clergue i “el valor de la fotografia en si mateixa”, com diu Domènech.

Al llarg dels anys Picasso va compartir amb Clergue moltes situacions íntimes: es pot veure el malagueny divertint-se en una festa flamenca amb Manitas de Plata, de qui Clergue va ser el representant, banyant-se a la platja, fumant... També amb la família de Clergue i absort en els seus pensaments, encara ple de vitalitat en l’última trobada que van tenir el 24 de març del 1971, dos anys abans de morir. Lucien Clergue va escriure que va veure Picasso "fort, triomfant, vulnerable, tímid, fastiguejat, llaminer i feliç de viure".

Els gravats catalogats per Brigitte Baer

Coincidint amb aquesta exposició, obre les portes una altra mostra amb materials d’arxiu propietat del museu: Brigitte Baer. Picasso i els gravats, que inclou els materials de treball de l’experta que va catalogar l’obra gràfica del malagueny i que el seu nebot David Leclerc va donar a la institució l’any 2015. Brigitte Baer (1931-2005) va ser una dona fascinant: filla d’una família benestant d’editors, es va formar en ciències polítiques. No era historiadora de l’art, però quan va rebre l’encàrrec de catalogar els gravats durant el procés de la dació d’obres dels hereus del malagueny a l’estat francès s’hi va bolcar amb totes les seves forces. "L’exposició és un viatge a través de la seva trajectòria professional, de la fàbrica de creació del catàleg raonat", diu Guigon. "L’inventari de la Successió Picasso li va donar coneixements sobre els gravats i també sobre tota l’obra de Picasso, cosa que la va ajudar en la precisió de les datacions", afirma la comissària associada al projecte Núria Solé Bardalet. 

Brigitte Baer es va posar a treballar en una feina que havia començat el col·leccionista i historiador de l’art suís Bernhard Geiser, i va portar la catalogació a una nova dimensió perquè va aportar molta més informació i va fer una feina caracteritzada pel rigor i l'excel·lència. "Va ser una dona gairebé obsessiva", conclou Solé. Totes dues exposicions estaran obertes fins al 20 d'octubre.

stats