L'exposició més ambiciosa del mestre barroc Frans Hals

LondresAl mestre barroc Frans Hals (1582/1583 - 1666) el van posar el mateix nivell que Rembrandt i Velázquez. Al segle XIX va compartir descobridor amb Vermeer, i el seu estil va fascinar els realistes i els impressionistes. Dels seus retrats, Van Gogh en va dir que eren tan bons com el Paradís de Dante, les obres de Miquel Àngel i Rafael i l'art grec. "Els quadres de Frans Hals són una experiència visual. És com trobar-te pel carrer amb algú que no coneixies", afirma Bart Cornelis, conservador de la National Gallery de Londres i comissari de la gran exposició que aquest museu dedica a Hals del 30 de setembre al 24 de gener. És la mostra més ambiciosa de l'artista en més de trenta anys.

"El que fa que Hals sigui interessant és el que el distingeix dels altres pintors", diu el director de la National Gallery, Gabriele Finaldi. "Hals no és Rembrandt ni Vermeer, sinó que dona un aspecte diferent de la pintura del segle XVII que és de la llibertat d'expressió i la pinzellada solta. La seva obra travessa els segles i els seus personatges i les seves històries ens parlen avui amb molta claredat i d'una manera molt directa", afegeix Finaldi, que creu que Hals va tenir coneixement de l'obra de Velázquez, pel que fa a com va fer servir els diferents tons de negre i la "vivacitat" dels seus personatges.

Algunes obres de l'exposició i els textos que l'acompanyen parlen de debats feministes, racials i relacionats amb la salut mental molt actuals. El mateix Hals va tenir un fill amb una discapacitat psíquica i una filla que va ser condemnada per conducta immoral. Tots dos van estar a l'asil de Haarlem (Països Baixos), del qual es pot veure el retrat dels regents.Hals també va retratar a les regents de l'asil, i per al filòsof Michel Foucault, aquest altre retrat, que no està exposat a Londres, era "l'expressió de la racionalització de la nostra societat que segrega la bogeria". Així mateix, l'expressió de Dona jove (La bohèmia) –també coneguda com La gitana– era considerada poc decorosa per al segle XVII. Els experts creuen que aquest retrat estava en un bordell i que pot representar una prostituta.

El fet que el protagonista de L'alegre bevedor porti la cara maquillada d'un color més fosc ha fet que en la cartel·la s'expliqui críticament que al segle XVII la negritud i la neciesa estaven associades. I sobre el nen negre que apareix al retrat Grup familiar en un paisatge, propietat del Museu Thyssen de Madrid, des del museu expliquen que la servitud forçada estava prohibida als Països Baixos, però que el noi podria haver arribat a Europa perquè la República Holandesa va estar involucrada en el comerç d'esclaus. També es detalla que, en comptes d'uns trets genèrics, Hals el va representar amb la seva pròpia "dignitat i humanitat". I encara hi ha un retrat que fusiona un arquetip i un personatge real, Malle Babbe: correspon a una dona real, coneguda, segons el títol, com a Bàrbara la Boja.

La mostra, que té el patrocini del Credit Suisse, inclou unes cinquanta obres de les més de 220 que Hals va pintar, representatives de com va immortalitzar totes les capes de la societat del seu entorn, des dels poderosos i els mercaders fins als fills dels pescadors i els més desfavorits. Entre elles hi ha algunes fites imperdibles com L'home que riu, el retrat d'un cavaller anònim que surt per primera vegada i excepcionalment d'un altre museu londinenc, la Wallace Collection. "No sabem qui és, però no és necessari per apreciar més el quadre perquè és tan directe", diu el comissari. Així mateix, el Museu Frans Hals de Haarlem ha deixat per primera vegada un retrat de grup excepcional, Banquet dels oficials de la Guàrdia de Sant Jordi. "Ningú abans que Hals havia aconseguit donar tanta vida i tant dinamisme als retrats de grup", subratlla Cornelis.

Curiosament, a l'altra banda de la sala hi ha el retrat del personatge principal del grup, Michiel de Wael, i un altre de la seva dona, Cunera van Baersdorp, reunits expressament per a l'exposició. A la mateixa sala hi ha un altre retrat de grup, Milícia del Districte XI sota el comandament del capità Reynier Reael, conegut com La Magra Companyia, que amaga una història curiosa: Hals es va negar a tornar a Amsterdam argumentant que tenia molta feina i l'associació va encarregar a un altre pintor, Pieter Codde, que n'acabés la part esquerra. "Hals no era un pintor barat, i els retrats de grup es cobraven per caps", apunta Cornelis.

Un gran pintor des del primer moment

Frans Hals era d'origen flamenc i va emigrar amb la família a Haarlem quan era un nen, després de la caiguda d'Anvers el 1585 en mans dels terços espanyols. Sovint s'ha dit d'ell que va ser un alcohòlic, una afirmació que sembla tenir poc fonament. "No es pot ser un borratxo i pintar d'aquesta manera", diu Finaldi. Com es pot veure en la primera sala, on s'imposa Retrat de Catharina Hooft amb la seva dida, va ser un pintor amb personalitat des del primer moment. "De seguida es va concentrar en la caracterització dels personatges", diu Cornelis. Hals va pintar alla prima, és a dir, directament damunt la tela, superposant pinzellades d'oli fresc. Els retrats els feia ràpidament, en una sola sessió. Cap dels seus deixebles va seguir la seva tècnica. Encara que el retrat era un gènere considerat menor respecte a la pintura religiosa i mitològica, ell el va portar a una altra dimensió.

Malgrat tot, Hals va acabar en la indigència. "Pel que fa a l'ofici, a Hals se'l pot comparar amb Velázquez. Però Hals és un pintor no tan psicològic sinó més de la presència dels personatges i la vivacitat; no va representar la profunda espiritualitat de les persones", conclou Finaldi. Després de la National Gallery de Londres, l'exposició es podrà veure al Rijksmuseum d'Amsterdam i la Gemäldegalerie de Berlín.