Big OK munten una festa grossa a la Fabra i Coats

BarcelonaLa Fabra i Coats de Barcelona acollirà divendres una celebració: la presentació del primer disc de Big OK, el trio format per la violinista Sara Fontán (Manos de Topo), el bateria Edi Pou (Za!) i el cantautor Paul Fuster, que aquí toca la batarra, una guitarra amb cordes de baix de creació pròpia. Però és també la celebració d’una manera de ser i de fer. “Compartim una atracció cap al risc, o més aviat cap a no tenir por de fallar. Ens donem el dret a provar i obrir coses”, diu Fuster. “Visca l’error!”, exclama Pou.

Per entendre’ns, Big OK és una cèl·lula d’improvisació capaç de sonar com un grup de punk-rock fent free jazz, però en què tan important és el què com el com. “A tots tres ens importa bastant dormir tranquils, i per tant fer les coses de manera que ens sentim bé fent-les”, explica Pou. Caminen junts el compromís artístic i el personal. No és irrellevant que el disc, titulat Big OK, l’editin ells mateixos a la discogràfica Gandula, que la gestió la porti el segell amic Chesapik i que la festa de presentació sigui a la Fabra i Coats. “És un lloc que està molt bé per anar-hi a tocar perquè no és una sala de concerts habitual, i per tant no hi ha les esclavituds que tens en altres sales, ni cartells de marques a l’escenari -diu Pou-. A més, la Fabra i Coats és un espai públic, ens deixen muntar-ho tot a la nostra manera, fer les coses com volem fer-les”. Per exemple, posar les entrades a 10 euros, convidar a tocar els Astrio, “que publiquen a Chesapik”, i els alemanys 13 Year Cicada, als quals editarà aquí Gandula, i comptar com a DJ i mestre de cerimònies amb Pau Rodríguez, l’altre 50% de Za!.

Big OK va néixer com una trobada entre Fontán i Fuster. Després s’hi va afegir Pou, i ja plegats van actuar al Festival Connexions del 2015. “Podíem haver fet el disc després del Connexions, però la nostra actitud és no anar accelerats”, diu Fuster. “Toquem perquè ens fa feliços, i no sabíem si faríem un disc, però ens feia il·lusió”, recorda Pou. És amb aquesta il·lusió, i amb hores i hores d’improvisacions compartides, com surten les cançons de Big OK, perquè tot i el caràcter experimental, sobretot de Pou i Fontán, el trio fa cançons. “Així com a Za! intentem no fer mai dues estructures iguals -diu Pou-, aquí el propòsit és no fugir mai del nucli que ens uneix”. Ni de la diversió.