Cultura 04/01/2015

El boom de Patrick Modiano després del Nobel

L’efecte del premi ha implicat noves traduccions, reedicions i més vendes

Jordi Nopca
6 min
VENDRE UN PREMIAT  01. L’autor, conegut per la seva extrema timidesa, en rebre el Nobel. 02. Aparador dedicat a Modiano a la llibreria Laie.

BarcelonaEl premi Nobel de literatura, el més prestigiós del món i també el més ben dotat (870.000 euros), multiplica les traduccions i fa créixer la consideració dels seus guanyadors, però això no significa que les vendes de les obres creixin exponencialment. En l’última dècada, l’Acadèmia Sueca ha premiat autors que han continuat sent minoritaris, com és el cas del poeta Tomas Tranströmer i el novel·lista xinès Mo Yan, però també ha ajudat a catapultar cap al lector mitjà les novel·les d’Orhan Pamuk, els contes d’Alice Munro i el teatre de Harold Pinter.

Patrick Modiano, que va ser distingit amb el Nobel aquest octubre “per l’exploració de l’art de la memòria i perquè ha abordat el món durant l’ocupació durant la Segona Guerra Mundial”, ha viscut un renaixement innegable als taulells de novetats de les llibreries catalanes. Fins ara, l’autor francès havia sigut “una de les apostes fermes de Jorge Herralde”, recorda Marta Ramoneda, llibretera de La Central. Des que Anagrama en va editar Un pedigrí el 2007 -que a França, un any abans, havia suposat el renaixement de l’autor-, Herralde n’ha anat servint alguns dels títols més representatius, un per any, que en alguns casos han tingut també versió catalana, com és el cas d’ En el cafè de la joventut perduda (2008), Carrer de les botigues fosques (2009), L’horitzó (2010) i L’herba de les nits (2014), tots publicats a Proa.

“Qui llegeixi una pàgina qualsevol de l’escriptor sabrà que és obra seva: és l’anomenada música Modiano -deia Herralde just després de la concessió del Nobel-. La seva manera d’escriure és molt literària, evocadora i, tot sovint, inquietant”. L’editor d’Anagrama no s’ha cansat de repetir la seva afició a publicar grans noms de la literatura francesa que mereixerien més lectors -durant els últims cinc anys mencionava Modiano, Pierre Michon i Jean Echenoz-, tot i que també ha apostat per escriptors controvertits i populars (com Michel Houellebecq) o que, finalment, han esclatat internacionalment (Emmanuel Carrère amb Limónov ).

Josep Lluch, que edita el Nobel en català des d’ En el cafè de la joventut perduda -al setembre publicarà Perquè no et perdis al barri, que en francès ja va sortir l’octubre de l’any passat- defineix el seu autor amb aquestes paraules: “Patrick Modiano es caracteritza sobretot per un estil, per una mirada sobre un mateix i sobre el món. Li agrada situar les seves novel·les al París dels anys quaranta o seixanta, i els personatges solen tenir una abúlia característica. Modiano és modianesc, com Kafka és kafkià i com Dalí sempre ha sigut dalinià. Els seus lectors busquen aquest clima i no un altre als seus llibres. Però no és la mateixa novel·la Carrer de les botigues fosques que La Petita Joia, per posar un exemple”.

Acostar-se al Nobel

“Aquests últims anys alguns premis Nobel s’han venut força durant el primer mes després de la concessió del premi, però no arribaven fins a Nadal, amb l’excepció d’Alice Munro -explica Lluís Morral, de la llibreria Laie-. Amb Modiano pensava, sincerament, que no duraria gaire. És un autor de llibres molt ben escrits, amb esperit preciosista, en què l’estil prima per sobre de l’argument. Les novel·les que escriu aquests últims anys són força similars”.

Isabel Sucunza, que amb Abel Cutillas va obrir al mes d’abril la llibreria Calders, va descobrir Modiano quan treballava al programa de televisió Saló de lectura. “Quan li van donar el Nobel vaig tenir l’alegria que t’agafa quan fas un examen i et cau l’única pregunta que et saps”, explica. Sucunza diu que els clients de la Calders “s’han llançat a comprar Modiano”. Si bé al principi un percentatge important de lectors demanaven, sobretot, L’herba de les nits -l’última novel·la que se n’havia publicat-, més endavant ja buscaven assessorament per iniciar-se en l’autor. “Jo sempre els pregunto si els ve més de gust una història seva com de novel·la negra o una cosa més històrica -resumeix-. Si busquen la primera opció els recomano L’herba de les nits ; en el cas de la segona els passo Trilogía de la ocupación. Si no és cap d’aquestes dues coses, tiro per Carrer de les botigues fosques o per En el cafè de la joventut perduda, que mai no fallen”.

Ramoneda, de La Central, ha recomanat Modiano des de fa anys. “L’havíem anat seguint, però no es venia gaire -admet-. Ven un 60% més des del Nobel. S’ha notat moltíssim, també durant la campanya de Nadal. Ve molta gent que ens demana quina novel·la seva pot regalar”. Si ja n’han llegit alguna cosa, Ramoneda recomana La Petita Joia, la seva preferida, i si no Un pedigrí.

Tenir lectors a llarg termini

Aquests dos últims mesos les llibreries han pogut recuperar bona part de l’obra ja publicada de Modiano, que en gran part dels casos s’ha hagut de reeditar, però també han arribat uns quants títols encara no traduïts, com Libro de familia i Accidente nocturno, tots dos a Anagrama, o Más allá del olvido, que Alfaguara només havia editat a l’Amèrica Llatina el 1997. De fet, va ser l’Alfaguara que a la dècada dels 70 dirigia Jaime Salinas l’editorial que va apostar en castellà per l’autor. El 1977 en va publicar Los bulevares periféricos, i poc després arribarien La ronda de noche (1979), Una juventud (1980) i Tan buenos chicos (1982).

Tenint en compte que fins ara era un autor de minories, el llegat de Modiano està dispers en diversos segells. A Anagrama, Alfaguara, Proa i Edicions 62 cal afegir-hi Seix Barral, Pre-textos i Cabaret Voltaire, una editorial especialitzada en literatura francesa, clàssica i contemporània. Al seu catàleg conviuen Jean Cocteau, Flaubert, Stendhal i Robert Desnos amb Laure Charpentier, Jean-Baptiste del Amo i Patrick Modiano, de qui han publicat Barrio perdido i Un circo pasa, que van aparèixer el 2012 i el 2013. “Vam posar en circulació 3.000 exemplars de cada títol -explica Miguel Lázaro, un dels seus dos editors-. Quan va guanyar el Nobel, la distribuïdora ens va demanar que reeditéssim les dues novel·les i n’hem fet 3.000 més de cada. Estan tots col·locats en llibreries. Ara caldrà veure si hi ha devolucions o no. De moment, les sensacions són bones”. Per Lázaro, un dels encerts de tenir un Nobel al catàleg és l’èxit a llarg termini: “Un Nobel dura sempre”. Blackie Books, que n’ha publicat el conte infantil Catherine en català i castellà, ha aconseguit que es converteixi en un dels regals recurrents d’aquestes vacances.

Josep Lluch, de Proa, admet que el premi ha expandit l’obra de Modiano fins a “un públic nombrós, bona part del qual repeteix i repetirà, però difícilment arribarà a esdevenir un fenomen de gran públic”. I afegeix: “La societat francesa és molt sensible al reconeixement de la seva cultura, i la temptació de sobredimensionar l’efecte del Nobel a Modiano sobre el conjunt de la literatura francesa és fàcil, però al meu entendre és precipitat i probablement erroni. L’autor fa anys que té un públic lector fidel, que ara s’ampliarà notablement, però qui l’editi pensant a fer-se ric probablement s’equivocarà”.

Entre el rescat i la descoberta: sis títols de l’autor que s’han publicat recentment

Libro de familia

Publicada en francès el 1977, arrenca amb el naixement de la filla d’un narrador que comparteix trets biogràfics amb l’autor. Quan la inscriu al Registre Civil comença un procés d’indagació sobre el seu propi passat.

Catherine

A la dècada dels 80, Modiano va escriure tres llibres infantils. Catherine (1988) explica les dues realitats que viu una nena: la que veu a través de les ulleres i el “món de somni, tou i delicat” de quan no les porta.

Más allá del olvido

Amb Más allá del olvido vénen al cap Jules et Jim, d’Henri-Pierre Roché, i La mare i la puta, de Jean Eustache. Explica un triangle amorós entre un aspirant a escriptor i una parella curiosa que passa uns dies a París.

La Petita Joia

La Thérèse, una jove de 19 anys, ha quedat atrapada en un vell engranatge de records d’infantesa incomplets i imprecisos, en què la seva mare desapareguda té un paper important. Va aparèixer en francès el 2001.

Una joventut

Aquesta novel·la del 1981 aplega tres dels motius recurrents en l’obra de l’autor francès: una ciutat de París vista fora del temps, una parella de joves amants i una galeria de secundaris singulars i tèrbols.

Accidente nocturno

El protagonista d’aquesta novel·la del 2003 és atropellat per un Fiat verd a la Place des Pyramides. Intrigat per la conductora, comença a buscar-la al mateix temps que un record d’infantesa li torna al cap.

stats