Casanova explica el setge del 1714 als barcelonins

Barcelona"Sóc Rafael Casanova, sense de i sense essa . M'envia la Junta General de Braços davant l'excepcionalitat del moment". Així irromp l'actor Xavier Boada, transformat en conseller en cap de la ciutat. Som al 2013, però per a ell és el 4 de setembre del 1714, l'endemà que l'assemblea dels Tres Comuns comuniqués a les tropes borbòniques que no acceptaven cap negociació. Tocava resistir. Se sent una explosió no gaire llunyana. "És l'orquestrina francesa!", exclama un Casanova que no estalvia renecs: "Felip V, el fill de la puta bagassa més gran d'Europa".

L'escena, que forma part de l'espectacle Casanova en directe , té lloc en una sala del Palau de la Virreina i es repetirà, amb entrada gratuïta, en deu centres cívics de Barcelona a partir del 4 de novembre. Casanova es mira amb certa hostilitat Toni Soler, comissari del Tricentenari barceloní. "De quina coronela és vostè?" Li fan saber que és el Toni Soler del Polònia . "De polonesos no en tenim cap entre els defensors de Barcelona", replica Casanova, que hi ha arribat acompanyat d'un ajudant armat i amb mal de queixal, el Mateu, interpretat per Òscar Intente.

Casanova seu a la taula entre Soler i Oriol Broggi, director de la companyia teatral La Perla 29, i improvisa una roda de premsa. Davant d'ells, els actors Anna Castells i Alfons Nieto fan de periodistes del segle XXI infiltrats entre periodistes reals. Uns i altres disparen preguntes que Casanova contesta amb mentalitat del segle XVIII. Per exemple, quan li demanen si es planteja una Catalunya independent, el conseller en cap fa cara de no entendre res. "Brivall, nosaltres busquem estar a les ordres d'un rei que accepti les nostres Constitucions", diu. Passa el mateix amb l'ajudant, sorprès de la presència de tantes dones a la sala. "Hauries d'estar fent sopes", etziba a una periodista. Boada i Intente han interioritzat el discurs dels personatges del 1700, i actuen d'acord amb un guió obert en el qual ha participat com a assessor l'historiador Albert Garcia Espuche, autor de diferents estudis sobre la Barcelona del 1700.

El que es va veure ahir a la Virreina és un tast del que arribarà als centres cívics. Allà es divulgaran aspectes militars, polítics i sobretot de la vida quotidiana durant el setge. Casanova i Mateu també hauran de contestar qualsevol pregunta del públic. "És un risc que assumim, perquè quan el públic té la paraula mai se sap què passarà", diu Soler, que, tot i aquest risc, considera que Casanova en directe és una de les propostes "més il·lusionants" del Tricentenari. "L'espectacle transita entre el teatre i el no teatre, però segueix una lògica teatral i apunta molts temes perquè després l'espectador tingui ganes de saber-ne més", diu Broggi. "El final ja el sabem, així que no hi ha cap spoiler possible", conclou Soler.

Representacions de 'Casanova en directe' als centres cívics dels districtes de Barcelona:

C.C. Casa Elizalde (Eixample), 4 de novembre

C.C. Cotxeres de Sants (Sants-Montjuïc), 7 de novembre

C.C. La Sedeta (Gràcia), 8 de novembre

C.C. Convent de Sant Agustí (Ciutat Vella), 14 de novembre

Casa Orlandai (Sarrià-Sant Gervasi), 15 de novembre

C.C. Can Deu (les Corts), 20 de novembre

C.C. Navas (Sant Andreu), 22 de novembre

Casal d'Entitats Mas Guinardó (Horta-Guinardó), 27 de novembre

C.C. Parc-Sandaru (Sant Martí), 28 de novembre

C.C. Can Basté (Nou Barris), 29 de novembre