'Bèsties fantàstiques. Els crims de Grindelwald', l'autèntica màgia encara és a Hogwarts

Quan es va anunciar que J.K. Rowling allargaria l'univers màgic de Harry Potter amb una nova tanda de pel·lícules, amb guions originals ambientats molt abans de l'època del jove mag, es va generar cert sentiment d'alleujament. Almenys, en aquest cas, l'obsessió de Hollywood per seguir esprement les mateixes propietats intel·lectuals amb tota classe de prolongacions i satèl·lits proposava una meticulosa expansió no subordinada al que és reconeixible. Bèsties fantàstiques i on trobar-les (2016) va presentar nous protagonistes, com el magizoòleg Newt Scamander (Eddie Redmayne) o l'aurora Tina Goldstein (Katherine Waterston), cridats a portar la vareta dominant contra el tenebrós Grindelwald (Johnny Depp), el totalitari pla de dominació mundial del qual copa aquesta seqüela.

Els fans satisfets amb la primera entrega probablement també quedaran contents amb una nova dosi de màgia i criatures extravagants (aquest cop més escasses). El continuisme és digne del manual d'estil homogeneïtzat que el director David Yates va instaurar quan va arribar a la saga, cosa que significa que també persisteix la falta de magnetisme dels nous protagonistes per generar interès quan no es limiten a donar voltes per diversos llocs de París entre set pieces d'acció caòtiques i nocturnes. La tragèdia, sempre irònica en aquest món de fetillers, és que justament és en els breus instants en què la narració visita els coneguts terrenys de Hogwarts i condensa en un emocionant flashback l'etapa escolar del personatge de Zoë Kravitz –l'única intèrpret, juntament amb el Dumbledore de Jude Law, amb qui ens agradaria retrobar-nos en aquest món– quan el sortilegi fa efecte de veritat. No hi tenen res a fer ni els animals fantàstics, ni l'urgent avís contra el feixisme, ni els primers plans amb què s'atreveix Yates i conviden a somiar una altra pel·lícula més cuidada: l'autèntica màgia continua sent dins de Hogwarts.