Benvinguts a l'illa de Shakespeare

Ariel és el resultat de la col·lisió entre dos universos creatius: el del cineasta gallec Lois Patiño (Samsara) i el de l'argentí Matías Piñeiro (Hermia & Helena), que ja havien escrit i dirigit conjuntament el curtmetratge Sycorax, una mena de preqüela d'aquest film. A Ariel, finalment, Piñeiro només apareix com a coautor de la idea original, però es pot rastrejar la seva influència des de la mateixa sinopsi: una actriu (Agustina Muñoz, col·laboradora habitual del director argentí) arriba a una illa de les Açores per participar en una representació teatral de La tempestat, de Shakespeare. Allà es trobarà amb la misteriosa Ariel (Irene Escolar), que li explica que els illencs no són persones de carn i ossos sinó personatges d'obres shakespearianes repetint eternament el seu paper.

El punt de partida literari i el joc entre realitat i representació, típic de l'obra de Piñeiro, converteixen aquesta pel·lícula en la més obertament vinculada a la ficció de la filmografia de Patiño, així com la més lúdica i voluntàriament lleugera. Un tractament visual atmosfèric, la cura amb què es filma el paisatge i l'ús d'estratègies que converteixen la pantalla en un llenç (virats de color, sobreimpressions) demostren que aquest és, sobretot, un film de Patiño. El canvi de rumb existencialista, i pirandellià, de l'últim terç de la pel·lícula és commovedor, però no resol la sensació d'estar contemplant una obra bipolar, que es debat entre la comèdia metanarrativa i la indagació metafísica.