Cinema
Cultura  /  Crítiques 15/09/2022

Allò que amaga una mudança de pis

'La chica i la araña' és una història mínima i embriagadora sobre el desig, les frustracions i els canvis de vida

1 min
Liliane Amuat a 'La chica y la araña'
  • Direcció i guió: Ramon Zürcher i Silvan Zürcher.
  • 98 minuts.
  • Suïssa (2021).
  • Amb Henriette Confurius, Liliane Amuat i Ursina Lardi.

La chica y la araña, el segon llargmetratge dels germans suïssos Ramon i Silva Zürcher, està protagonitzat per dues noies, la Lisa i la Mara, i explica al llarg de dues jornades la mudança de la primera, que es canvia de pis i emprèn una nova vida. El seu passat i fins i tot les seves perspectives de futur no hi tenen cabuda, perquè els Zürcher es detenen només en el procés del canvi amb l’ànim de registrar tot el que amaga i tot el que es belluga quan una habitació es buida i una altra s’omple. De fet, La chica y la araña és, en poques paraules, una simfonia del moviment, un exercici fascinant i embriagador sobre el desplaçament dels cossos i sobre la direcció de les mirades dins un espai tancat, els enigmes que hi ha darrere i el seu poder d’evocació.

El plantejament de la proposta és arriscat i minimalista, però el vaivé de les noies, de l’antic pis al nou apartament, va acompanyat d’un grup destacable de secundaris –la mare de la Lisa i el seu gos, els veïns de baix dels dos pisos, l’altre company de pis, una noia de la farmàcia del davant i uns quants nens– que, entrant i sortint de les habitacions, interactuant entre ells, van construint ritmes, gestos i significats. Formen una teranyina d’afectes i tensions que, com el vals Gromophon d’Eugen Doga i el tema Voyage, voyage de Desireless que puntegen l’acció, acaba donant forma a aquest singular i quotidià microcosmos.

Tràiler de 'La chica y la araña'
stats