Quan l'animal més perillós no és un tauró sinó l'ésser humà

Torna als cinemes un altre derivat de Tauró? No exactament. A Dangerous animals, els esquals són els convidats especials, la cirereta del pastís d'una festa inquietant en què els animals perillosos són els humans. Tot plegat tracta d'un assassí en sèrie amb vestit de guia turístic que ensenya els taurons massa de prop i que justifica els seus crims amb contorsions discursives sense credibilitat (recordeu l'antagonista d'Heretic?). Una de les seves possibles víctimes es resisteix a ser-ho fins al punt de convertir-se en protagonista de la història.

La proposta té més de thriller d'acció i de lluita per la supervivència que no pas de cinema de terror que crea atmosferes inquietants o encadena ensurts. El recorregut és adientment extenuant, amb pics de gran intensitat, i culmina en un llarg i agònic desenllaç. La proposta no té gaires elements distintius més enllà de la seva premissa suggeridora, però el resultat és competent i potencialment emocionant. Pel camí, el realitzador australià Sean Byrne (The devil's candy) i el seu equip inclouen alguns apunts d'autoconsciència sobre el component tèrbolament voyeurístic dels films sobre captivitats femenines. I driblen la possible advertència carca sobre els riscos de ser dones massa autònomes, però hi afegeixen una lliçó: pots ser una de les final girls més dures de l'audiovisual recent i, alhora, superar els bloquejos emocionals per obrir-te a l'amor.