Josh Hartnett guanya la medalla d'or de matar sicaris en un avió

Un avió és un lloc interessant per ambientar thrillers amb ecos del Hitchcock ferroviari d'Alarma a l'exprés. A Fight or flight, però, no hi ha gaire intriga, sinó un espectacle d'acció tan amarat de violència humorística que remet a una versió sanguinària dels dibuixos animats del Correcamins més que no pas al cinema d'espies. El seu protagonista és un agent caigut en desgràcia que ha de sobreviure un vol on han embarcat desenes de sicaris. Les seves peripècies acaben semblant uns Jocs Olímpics de les execucions creatives.

Fight or flight està dissenyat des de l'escapisme (tot contacte amb la realitat sembla accidental) i la golafreria referencial. Inclou les coreografies post-John Wick més obertament ridícules i malabaristes, capturades amb un estil visual una mica vulgar i alhora agradablement poc trampós, potser perquè la producció no disposa del múscul logístic necessari per aclaparar: això no és Misión: Imposible, ni tan sols el Non-stop de Collet-Serra. Tot plegat sembla un altre thriller de pistolers amb una trama mínima que està destinat a desaparèixer dins dels catàlegs de les plataformes en línia, una versió low cost d'obres recents com Bullet train. Els seus responsables, però, mostren un sentit del joc i de la comèdia grotesca que pot evocar les imitacions més marcianes del Tarantino primerenc. Si l'espectador assumeix la inversemblança i la irracionalitat general, pot trobar una mascletà festiva i agònica en la qual conviuen meritòriament l'humor i la tensió.