Ralph Macchio i Jackie Chan, mestres del nou 'Karate Kid'

El Hollywood addicte a la reutilització de propietats intel·lectuals rendibilitza la saga Karate Kid després de l'èxit assolit pel seu tardà derivat televisiu Cobra Kai. Ho fa a través d'un film en què se sobreescriu la relació entre l'original i el remake estrenat el 2010, ara reconvertit en seqüela. Això permet incloure en la mateixa narració personatges d'ambdós films: l'actor Ralph Macchio reprèn el seu personatge d'antic aprenent reconvertit en mestre, i Jackie Chan torna a exercir de mentor.

Sembla que els responsables de Karate Kid: Legends donen per fet que el públic contemporani és més impacient i que no en té prou amb el relat de la preparació d'un torneig d'arts marcials, així que incorporen diverses trames que remeten a situacions de la tetralogia original. El treball de postproducció, on abunden les el·lipsis i els recursos visuals dels videojocs, ratifica aquesta sensació d'acceleració. El resultat té quelcom de menjar precuinat: ofereix una experiència familiar i acotada, que no augura grans satisfaccions ni decepcions fortes. La presència dels personatges històrics és perifèrica, però això facilita que els nous protagonistes tinguin temps per encarnar un simpàtic flirteig tardoadolescent o una subtrama de paternitat i deutes. La barreja d'acció, humor, amor i autosuperació per a tots els públics flueix concisament i agradablement. I potser no esdevé memorable, però tampoc generarà l'hostilitat que desperten altres entregues prèvies.