La Filmoteca adquireix l'últim laboratori fotoquímic de l'Estat

BarcelonaQuan Esteve Riambau es va acomiadar l'any passat com a director de la Filmoteca de Catalunya, va explicar que l'única "gran espina" amb què marxava del centre era no haver pogut salvar l'únic laboratori fotoquímic que quedava a Catalunya, Image Films. "Després de dos anys d'estudis i lluita política, no vaig aconseguir que es valorés prou el projecte", confessava. Per això és una notícia tan important que la Filmoteca hagi adquirit el maquinari del laboratori fotoquímic Iskra de Madrid, l'últim de l'Estat. Ho ha anunciat aquest dimecres el director de la Filmoteca, Pablo la Parra, durant el balanç anual del centre. "Hem completat la instal·lació i la posada en funcionament d'un laboratori de duplicat fotoquímic que garantirà la supervivència de les pel·lícules de nitrat de cel·lulosa", ha explicat La Parra, que assegura que amb aquesta adquisició el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca esdevé "un referent internacional en la preservació fotoquímica del cinema".

El suport de nitrat era el més habitual en les pel·lícules dels orígens del cinema i dels principis del segle XX, però és un material molt inestable i extremadament fràgil. Els nous equips permetran preservar en condicions òptimes aquestes obres, que són el patrimoni més antic i valuós de la Filmoteca. "No només podrem garantir la preservació de les imatges, sinó que les podrem projectar en format fotoquímic –subratlla La Parra–. És a dir, preservem l'art de la projecció i la forma en què aquestes imatges van ser aconseguides". En comptes d'assistir "amb passivitat i derrotisme" a la desatenció del sector privat, La Parra insisteix que, "com a institució pública, la Filmoteca ha de recuperar la iniciativa en qüestions de sobirania tecnològica".

De Fritz Lang a Mia Hansen-Love

Pel que fa a programació, de cara a la primera meitat de l'any que ve la Filmoteca acollirà una gran retrospectiva de Fritz Lang centrada en la seva etapa muda, que es projectarà amb acompanyaments musicals. "Lang va convertir el cinema mut en un laboratori d'experimentació formal i moral sense precedents", assenyala La Parra, que reivindica la vigència del director de Metròpolis com a cineasta que "reflexiona sobre els canvis tecnològics i polítics i les contradiccions del temps que li va tocar viure, un moment de crisi democràtica, fervor bèl·lic i auge totalitari". El cicle de Lang continuarà a l'estiu amb l'etapa sonora de la seva filmografia.

Altres cicles importants de la temporada seran els dedicats a Barbara Hammer i la seva mirada queer sobre els Estats Units, el clàssic del cinema japonès Hiroshi Shimizu, el col·lectiu mexicà Cine Mujer i l'imprescindible documentalista neerlandès Johan van der Keuken, aquest últim en paral·lel al projecte del CCCB inspirat en el seu primer llibre de fotografies, Tenim 17 anys. Entre els convidats confirmats destaquen els noms del cineasta romanès Radu Jude i, en col·laboració amb el Festival D'A, la francesa Mia Hansen-Love i l'alemany Christian Petzold. En el marc de l'Americana, també visitaran la filmoteca els germans Bill Ross IV i Turner Ross.

La Filmoteca també ha modernitzat la seva comunicació visual amb el fitxatge de la dibuixant Nadia Hafid, que ha il·lustrat la imatge de la nova campanya d'abonaments. "La Nàdia ens ha permès imaginar una filmoteca arrelada al barri però oberta al món, centrada en la mirada individual de les espectadores però capaç de teixir comunitat", diu La Parra, que pot treure pit de les xifres de públic: a dues setmanes de tancar l'any, la Filmoteca ha rebut més de 100.000 espectadors, amb una mitjana per sessió de prop de 90 espectadors.