Mor als 96 anys Irene Papas, l'actriu de 'Zorba, el grec'

BarcelonaL'actriu i cantant grega Irene Papas ha mort als 96 anys, segons ha anunciat el ministeri de Cultura grec. L'intèrpret va fer públic el 2018 que patia Alzheimer des del 2013, i estava retirada de la vida pública. És considerada la gran dama del cinema i el teatre grec, un mite com a actriu i un model de bellesa hel·lènica. Al llarg de mig segle de carrera va donar vida a les grans heroïnes clàssiques al teatre i va interpretar fins a 70 pel·lícules, amb títols molt recordats dels anys 60, com Zorba, el grec (1964) i Els canons de Navarone (1961). Una de les seves últimes aparicions a la pantalla gran va ser a La mandolina del capità Corelli, protagonitzada per Nicolas Cage i Penélope Cruz, el 2001. També va ser cantant, en discos de Vangelis i Mikis Theodorakis, l'autor de la mítica banda sonora de Zorba, el grec. "Majestuosa, senyorial, dinàmica, Irene Papas va ser la personificació de la bellesa grega als cinemes i als escenaris, una estrella internacional que irradiava hel·lenicitat", ha destacat la ministra Lina Mendoni.

Eirini Lelekou, coneguda per l'art com a Irene Papas, va néixer en un poble a prop de Corint el 1926, filla d'un professor de teatre clàssic i una mestra. La família es traslladaria a Atenes i només amb 15 anys ja va començar la carrera d'actriu a la ràdio, de cantant i de ballarina. Als anys 50 va entrar a formar part de la companyia del Teatre Nacional de Grècia, i hi va interpretar tragèdies com Les troianes, d'Eurípides, i Medea i Electra, de Sòfocles. El d'Electra serà recordat com un dels seus grans papers, al teatre i al cinema, gràcies a la Trilogia Tràgica del director Michael Cacoyannis que la va escollir de protagonista.

Tot i el reconeixement popular i crític que tenia a Grècia, no va ser fins després, quan la va descobrir Elia Kazan, que va obtenir papers en films de ressò internacional com Els canons de Navarone, amb Anthony Quinn i Gregory Peck (1961). Un dels seus grans papers va ser a Zorba, el grec (1964), una pel·lícula de Michael Cacoyannis, de nou amb Anthony Quinn -amb qui va compartir set títols-, que va guanyar tres Oscars, i a Z (1969) de Costa-Gavras, amb Yves Montand i Jean-Louis Trintignant, que també va guanyar al Festival de Canes.

L'actriu es va exiliar quan la dictadura dels coronels es va imposar a Grècia el 1967. Va marxar a Itàlia i després a Nova York, igual com altres artistes, però no va abandonar la interpretació. Va seguir treballant amb directors com Francesco Rossi (Crist es va aturar a Éboli) i Manuel de Oliveira (Party, Inquietud). Va tenir una relació amb Marlon Brando, amb qui va conservar l'amistat al llarg dels anys i a qui considerava "la passió de la seva vida", segons va confessar en una entrevista. Quan va caure la junta militar el 1974, Papas va poder tornar al seu país i va rebre al final de la seva carrera el reconeixement popular i oficial. No en va la seva trajectòria és un recorregut per la mitologia clàssica: Antígona, Ifigènia, Clitemnestra, Penèlope, Anticlea... Va protagonitzar Les troianes amb Vanessa Redgrave i Katharine Hepburn, que va dir d'ella que era "una de les millors actrius de la història del cinema". S'havia ficat en la pell de tots els mites i d'altres personatges clàssics; en obres de Lorca com les Bodas de sangre de Souheil Ben-Barka (1976) i la pel·lícula espanyola Yerma amb direcció de Pilar Távora (1998).

Irene Papas ha sigut un mite de la interpretació de la mateixa estirp que Anna Magnani, Maria Callas i Núria Espert, dones que amb els seus gestos escènics han transmès la vida i la tragèdia de la Mediterrània. L'Olimpíada Cultura de Barcelona 92 va unir Papas i Espert al Teatre Grec en un muntatge de Medea protagonitzat per l'actriu grega i dirigit per la catalana.

També va contribuir a la creació de la Ciutat de les Arts Escèniques de Sagunt, i en va ser directora artística. A Sagunt hi va estrenar el 2001 un espectacular muntatge de Les Troianes amb La Fura del Baus. La Generalitat Valenciana, però, va rescindir el contracte amb Papas el 2005. L'any 2007 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques i el 2009 li van entregar el Lleó d'Or de la Biennal de Teatre de Venècia.