Mor l'actor Terence Stamp, el pèrfid Zod de 'Superman'

BarcelonaTerence Stamp, un dels millors actors anglesos de la vibrant generació dels 60, ha mort aquest diumenge als 87 anys, segons ha informat la seva família. Stamp va utilitzar el seu magnetisme i talent interpretatiu per encarnar personatges foscos i complexos com el segrestador d'El col·leccionista (1965), el misteriós visitant de Teorema (1968) o el malvat Zod de Superman (1978) i Superman 2 (1980). Però també va arribar al cor del públic gràcies sobretot a la Bernadette de Les aventures de Priscilla (1987), un dels primers personatges transsexuals abordats de manera empàtica i respectuosa des del cinema comercial.

Company d'habitació de Michael Caine quan tots dos actors es buscaven la vida en l'escena teatral londinenca, Stamp va debutar a La fragata infernal (1962), una pel·lícula d'aventures navals ambientada en les guerres napoleòniques que li va valdre la seva única nominació als Oscar. Convertit en un dels actors joves del moment, va atreure l'atenció dels grans directors de l'època: William Wyler el va convertir en el psicòpata obsessionat amb una estudiant d'art d'El col·leccionista –per la qual el van premiar a Canes–, i Joseph Losey va veure en Stamp el carisma i sentit de l'humor per fer de mà dreta de Monica Vitti a la comèdia d'espionatge Modesty Blaise (1966). També es va fixar en ell Pier Paolo Pasolini, que a la magistral Teorema va reservar-li l'enigmàtic paper del jove que altera el comportament d'una família burgesa.

Els anys 60 són la dècada prodigiosa de Stamp, que va treballar amb la majoria de grans directors anglesos de l'època: amb John Schlesinger a l'adaptació de Thomas Hardy, Lluny del brogit mundà (1967), compartint cartell amb la seva parella de l'època, Julie Christie; i amb Ken Loach a Pobre vaca (1967), un dels primers drames d'estètica kitchen sink del cineasta per excel·lència de la classe treballadora britànica. I també el van sol·licitar cineastes internacionals com Federico Fellini, amb qui va rodar l'adaptació d'un relat d'Edgar Allan Poe, Toby Dammit, inclosa al film episòdic Històries extraordinàries (1968).

Un general implacable

Però el personatge de Stamp que més va connectar amb el públic va ser el del General Zod, el militar kryptonià enemic jurat de Jor-El que apareixia en una seqüència del primer Superman (1978) i regressava com a nèmesi definitiva del superheroi en la seqüela de 1980. La figura esvelta de Zod no era intimidant, però sí que ho era la seva mirada freda i calculadora; Zod era un malvat tan poderós com Superman, però el que resultava fascinant del personatge era la seva perfídia, tocada per un finíssim sentit de l'humor. Potser no hi va haver un dolent tan esgarrifós i complex en el cinema de superherois fins a l'arribada de Thanos.

En la carrera posterior de Stamp abunden els papers secundaris en títols com el conte de terror de Neil Jordan, En companyia de llops (1986), el thriller financer d'Oliver Stone, Wall street (1987), o el western juvenil Arma jove (1988), però també un de protagonista en el drama espanyol de postguerra Beltenebros, de Pilar Miró, pel qual l'actor es va endur l'Os de Plata de la Berlinale. Ara, les dues pel·lícules clau de la seva etapa madura són Les aventures de Priscilla, en què desborda carisma i humanitat en la construcció del personatge de la drag queen Bernadette, i El falcó anglès (1999), una de les millors pel·lícules de Steven Soderbergh, un thriller crispat i emocionant que utilitza fragments de Pobre vaca com a flashbacks, atorgant al gàngster madur i turmentat que interpreta Stamp una profunditat inesperada. L'actor no va tornar a brillar a la mateixa altura, però sempre era un plaer gaudir de la seva presència a títols com Valquíria, Ulls grossos o, sobretot, a L'última nit al Soho (2021), el seu retorn al Londres dels anys 60.