Els quatre catalans que han guanyat l’Oscar
Un director de fotografia, dos maquilladors d’efectes especials i un productor s’han endut a casa l'estatueta
BarcelonaEn la pròxima edició dels Oscars, que se celebren la matinada d’aquest diumenge, el cinema català podria recollir tants premis com en les 95 edicions anteriors. La societat de la neu, de J.A. Bayona, està nominada a la millor pel·lícula internacional i al millor maquillatge i perruqueria, i la producció catalana Robot dreams, a la millor pel·lícula animada. En el millor dels casos, sis catalans podrien tornar de Los Angeles amb l’estatueta: Bayona, els maquilladors David Martí, Montse Ribé i Ana López-Puigcerver i els productors de Robot dreams, Sandra Tàpia i Ignasi Estapé.
En els gairebé 100 anys d’història dels premis, són només quatre els catalans premiats amb l’Oscar. El primer va ser el director de fotografia Néstor Almendros (Barcelona, 1930 - Nova York, 1992) pel seu magnífic treball a Dies del cel (1978), la segona pel·lícula del geni esquívol Terrence Malick. Almendros va crear amb Malick imatges de gran bellesa de l’Amèrica rural, la majoria capturades sense llum artificial i durant l’hora màgica de la posta de sol o a l’alba.
Abans de l’Oscar, Almendros no era gaire conegut a casa nostra, ja que s’havia exiliat a Cuba el 1948 fugint del franquisme (i el 1961 marxaria de Cuba fugint del castrisme), però la seva trajectòria és inqüestionable: treballs amb François Truffaut (El petit salvatge, Domicili conjugal), Éric Rohmer (Pauline a la platja, La meva nit amb la Maud) i Jean Eustache (Els meus petits amors), i tres nominacions més a l’Oscar per Kramer contra Kramer (1979), El llac blau (1980) i La decisió de la Sophie (1982). Per tant, no és només el primer català guanyador de l’Oscar, sinó el més nominat (quatre ocasions, en total).
Els següents catalans a guanyar un Oscar –el 2007, 28 anys després que Almendros–van ser els nominats enguany David Martí i Montse Ribé pel maquillatge d’efectes especials d’El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, amb qui tornarien a treballar a Hellboy 2 i El cim escarlata. Durant els últims 25 anys, l’estudi de Martí i Ribé (DDT) ha sigut la referència en efectes especials a Catalunya i Espanya, i ha fet realitat els somnis més terrorífics de J.A. Bayona i Jaume Balagueró.
El quart guanyador català d’un Oscar és del 2022: Leo Sánchez, el productor del curt d’animació The windshield wiper (L'eixugaparabrisa), dirigit pel madrileny Alberto Mielgo. El premi a Sánchez i Mielgo va quedar un pèl eclipsat perquè va ser una de les vuit categories que es van lliurar aquell any una hora abans del començament de la retransmissió, un experiment per escurçar la durada de la gala que els Oscars no han repetit. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, Sánchez va marxar a Londres als 17 anys per treballar en diversos estudis d’animació fins que, a partir del 2006, Disney el va incorporar als equips de Bolt (2008) i Enredats (2010). Més endavant va fundar l’estudi propi que acabaria produint el curt de Mielgo.
La primera nominació, el 1952
La història dels catalans nominats a l’Oscar comença abans que la dels guanyadors: el 1952, quan Antoni Clavé, pintor reputat que freqüentava el cercle parisenc de Picasso, va rebre dues nominacions pel seu treball a El fabulós Andersen, una pel vestuari i una altra per la direcció d’art. Clavé havia treballat com a escenògraf en ballet i teatre, i va traslladar la seva experiència al cinema en aquest musical dirigit per Charles Vidor.
El 1963, Francesc Rovira Beleta es va convertir en el primer director català nominat a l’Oscar al millor film internacional (aleshores film de parla estrangera) gràcies a Los tarantos, musical flamenc inspirat en Romeu i Julieta i ambientat a la perifèria xabolista de Barcelona. Tot i no guanyar l’Oscar, que va ser per a Vuit i mig, de Federico Fellini, l’èxit internacional de la pel·lícula va animar Rovira Beleta a rodar un altre musical gitano el 1967, El amor brujo, que també va ser nominat a l’Oscar (i va perdre a mans de Trens rigorosament vigilats, de Jirí Menzel).
El 2003, un documental que havia nascut el 1994 com un reportatge del programa 30 minuts va aconseguir una nominació a l’Oscar al millor documental. Balseros, dirigir per Carles Bosch i Josep Maria Domènech, recollia primer el testimoni de set cubans que havien fugit de l’illa en bots de fabricació casolana i es retrobava amb ells set anys després per valorar el resultat de l’aventura.
El 2011, la coproducció catalana Chico i Rita, de Fernando Trueba i Xavier Mariscal, també va estar nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula animada, i el 2016 va ser el barceloní Juanjo Giménez el que va lluitar per l’Oscar al millor curtmetratge amb Timecode, que uns mesos abans havia guanyat la Palma d’Or de Canes al millor curt. L’espina clavada del cinema català, tanmateix, és que encara no han nominat a l’Oscar cap pel·lícula en versió original catalana: ni Pa negre ni Estiu 1993 ni Alcarràs van superar el primer cribratge de la shortlist.
