BarcelonaDiu Santiago Segura (Madrid, 1966) que és molt de “fer seqüeles”. Així ho constata la seva filmografia com a director, amb sagues com Torrente, ¡A todo tren! Destino Asturias i Padre no hay más que uno, aquesta última un triple èxit de taquilla que l’ha convertit en el rei de la comèdia familiar espanyola. Ara estrena als cinemes Vacaciones de verano, comèdia familiar romàntica del subgènere pares divorciats amb fills i superats per les circumstàncies. “Per saber si hi haurà una seqüela primer cal que aquesta tingui èxit. Si la pel·lícula arrasa, és clar que pot tenir una seqüela", diu el cineasta madrileny. "Quan trobes una cosa amb la qual la gent disfruta, el que vull és donar-n'hi més. Seria absurd no fer-ho. Imagina’t que soc un pastisser que ha inventat un dònut increïble farcit de caramel i amb cruixent d’ametlles que agrada moltíssim, i que de sobte digués que ja no en fabricarà més”, argumenta Segura, que aquesta setmana també ha estat d’actualitat perquè una de les seves empreses ha de satisfer un deute amb Hisenda de 827.183 euros, tot i que ha quedat exonerat de pagar cap multa addicional.
Els protagonistes de Vacaciones de verano són el mateix Segura i Leo Harlem, que s’emmirallen en Jack Lemmon i Walter Matthau. “Els nostres personatges es diuen Félix i Óscar com a homenatge als que interpretaven ells a L’estranya parella”, confirma Segura, que juga la carta del “contrast” entre el pusil·lànime carregat de manies i el pocavergonya sense manies: “Tot el que fa el personatge del Leo em sembla indignant, però, al cap i a la fi, és un amic i acaba sent el referent del meu personatge”.
El film comença amb el Félix havent d’entomar que la seva dona, interpretada per Patricia Conde, el deixi per anar-se’n amb un altre. Un seguit de desgràcies fa que acabi vivint amb l'Óscar, i la desesperació els porta a acceptar una feina com a animadors infantils en un hotel de Tenerife. Aquest és l’escenari on es desenvolupen unes trames que lliguen la comèdia romàntica i la familiar, i en què tenen papers rellevants Sirena Segura (la filla del director) i l’actriu Cristina Gallego. “No puc dir res que no siguin paraules maques sobre Cristina Gallego: és la meva Andie MacDowell, la meva Julia Roberts. El meu somni fet realitat”, diu Segura, per a qui Patricia Conde és la seva “Brigitte Bardot”.
Vacaciones de verano segueix la tendència d’altres comèdies del director madrileny que també van estrenar-se a l’estiu, quan “la taquilla d’un dimarts o un dijous pot ser com la d’un divendres o un dissabte la resta de l’any”. “L’estiu és un bon moment per al cinema familiar. Als Estats Units sempre hi ha hagut el blockbuster de l’estiu, però a Espanya no ha sigut fins fa pocs anys que els exhibidors i els distribuïdors no s’han adonat que durant les vacances hi ha un forat per a un tipus de cinema”, explica Segura, que defensa la seva pel·lícula com “un entreteniment juganer”, un “cinema disfrutable per a tots els públics”: “Vacaciones de verano és una pel·lícula que només et defraudarà si ets un amargat de la vida, o si només t’agraden Akira Kurosawa o Wim Wenders. Aquesta pel·lícula no és de Jim Jarmusch, és una altra cosa”.
El guió de Marta González de Vega
Una vegada més, Segura compta amb la col·laboració imprescindible de la guionista Marta González de Vega, que també té un paper com a actriu al film. "Si puc fer una pel·lícula cada any és gràcies a la Marta –admet Segura–. És fabulosa. Ella és una guionista superrecopiladora de dades; entrevista gent i fa tot de coses que jo seria incapaç de fer perquè soc molt dispers. El guió del primer Torrente, per exemple, vaig tardar sis anys a escriure’l. Era un desastre. Anava amunt i avall amb una carpeta plena de papers, explicant seqüències pels bars. David Trueba li havia dit a Rafael Azcona que tenia un amic, que era jo, que estava fent el guió de Torrente. I Azcona li va deixar anar: «Digues al teu amic que faci la pel·lícula ja, perquè si no acabarà sent el paio que parla sol als bars explicant una pel·lícula»".
Els primers records relacionats amb la comèdia familiar
Santiago Segura i Patricia Conde han estat a Barcelona fent promoció de Vacaciones de verano, concretament a l'Hotel Soho House. En un moment de la trobada amb l'ARA, tots dos van parlar dels primers records relacionats amb la comèdia familiar. "Amb la comèdia, els Monty Python –diu Patricia Conde–. Els meus pares ens van posar La vida de Brian perquè els feia molta gràcia. Sabien que hi hauria coses d'adults que no entendríem, però sí que ens quedàvem amb alguns gags, com el de Pijus Magníficus. També tinc altres referents, com Martes y 13 i la sèrie El príncep de Bel Air, que vaig veure sencera. I la pel·lícula La màscara, que vaig anar a veure al cinema quan es va estrenar. Volia ser Jim Carrey amb l'aspecte de Cameron Diaz".
Santiago Segura recorda que quan ell tenia 3 anys els pares el van dur a veure Mary Poppins. "I això del cinema em va semblar mític. Després, a casa, vèiem sèries com Con ocho basta, La casa de la pradera... Una altra cosa no, però d'humor, de cinema i televisió ho sé tot. De geografia, ni puta idea. És al·lucinant com pot ser tan selectiva la cultura", diu.
