La comèdia pòstuma de Rosa Maria Sardà i un diari fílmic malalt de desamor, les estrenes de la setmana

'No creas que voy a gritar'

Un fascinant diari íntim, malalt de desamor i de cinema

Objectivament, podem descriure No creas que voy a gritar com un assaig fílmic format per fragments de més de 400 pel·lícules. Però això no vol dir res, ja que l'objectivitat no té cap lloc en aquesta obra de Frank Beauvais, que no pot desprendre’s del jo de l’autor i de les seves circumstàncies. La matèria primera de No creas que voy a gritar prové de l’empatx cinèfil al qual Beauvais es va entregar compulsivament entre l'abril i l'octubre del 2016. Durant aquells mesos es trobava semiaïllat en un petit poble d’Alsàcia, tractant de pair una ruptura amorosa i la mort del seu pare, però també la paralització anímica de tota una nació, França, en xoc per la successió d’atacs terroristes. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Salir del ropero'

Amor lèsbic a la tercera edat amb Rosa Maria Sardà

A la comèdia A mi madre le gustan las mujeres, d'Inés París i Daniela Fejerman, Rosa Maria Sardà va interpretar una dona que renaixia descobrint-se com a lesbiana a la meitat de la seva vida, una emancipació sexual que les tres filles de la protagonista rebutjaven de la pitjor manera possible. A Salir del ropero, Sardà torna, prop de vint anys després, a posar cara a una dona gran tipa d’hipocresies socials i amb ganes d’alliberar-se sexualment i romànticament celebrant una boda amb la seva millor amiga, de qui està enamorada des que era nena. Com al primer film, la Celia (Sardà) i la Sofía (Verónica Forqué) també se les hauran amb les noves generacions: el Jorge (David Verdaguer), fill de la Celia, i l'Eva (Ingrid García-Jonsson), neta de la Sofia, a qui aquest matrimoni homosexual no els fa gaire gràcia. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Guapis'

Un film agosarat però poc convincent, més enllà d'un cartell polèmic

La nefasta campanya de màrqueting orquestrada (i ja retirada) per Netflix va provocar que s'acusés Guapis d'allò mateix que el film vol denunciar, la hipersexualització de les nenes. L'òpera prima de Maïmouna Doucouré ressegueix l'experiència de l'Amy (Fathia Youssouf), una preadolescent senegalesa recent instal·lada a França que s'escapa de la repressió patriarcal de casa seva tot abraçant els suposats aires de llibertat d'un grup d'amigues que ballen twerking.. Segueix llegint. Disponible a Netflix