Recomanats
Cultura 23/06/2014

Còmics infantils per a una nova generació

El Festival de Lió premia la innovació i el risc del segell barceloní Mamut

Xavi Serra
6 min

BarcelonaQuan es pensa en còmic infantil, sovint vénen al cap un grapat de noms: Astèrix, Tintín, Mortadel·lo i Filemó, Cavall Fort... Títols que passen de pares a fills, instal·lats en l’imaginari popular des de fa molts anys. També n’hi ha que es deriven d’èxits televisius, com Els Simpson, o que en són el seu origen, com Shin Chan i Bola de drac. Però on són els còmics infantils del nostre present? ¿L’actual vitalitat de la vinyeta no ha arribat encara al gènere infantil?

Mamut Còmics ofereix un bon punt de partida per trobar “històries d’autors d’avui dia pensades per a nens d’aquesta generació”, com apunta un dels fundadors de l’editorial, Ed Carosia. El 2008 ell i Maxi Luchini -tots dos il·lustradors infantils- van detectar un buit en el mercat editorial dirigit als nens: “Hi havia molts llibres infantils i contes il·lustrats, però poc còmic infantil, especialment per als més petits”. Tant és així que, quan van llançar els primers títols de la Col·lecció Mamut -sota el paraigua de l’editorial barcelonina Bang, de Stephane Corbinais-, es van trobar que a la Fnac no sabien on posar-los. “Primer van provar a la secció de còmic adult i després a la de llibre infantil -recorda-. I nosaltres els repetíem que no era ni una cosa ni l’altra. Afortunadament, poc després, la Fnac va crear la secció de còmic infantil, però Mamut sempre ha treballat des del risc”. Un exemple seria el costum de Mamut de buscar autors coneguts del còmic adult com Fermín Solís, Juan Berrio i Alex Fito per treballar en un registre nou. “Els autors també se la juguen -afirma Carosia-. Dibuixar per a nens de 3 o 4 anys és tot un repte”. Però el risc sempre té recompensa: fa uns dies Mamut va guanyar el Prix Jeunesse de còmic juvenil del Festival de Còmic de Lió, que reconeixia així la innovació de l’editorial.

Una caca que cobra vida

Entre els hits de Mamut hi ha títols com Barbosa, el pirata, La caca màgica, La supercolla i el que potser seria el seu gran èxit, Superpatata, una idea original del dibuixant Artur Laperla: un superheroi transformat en patata pel típic mad doctor amb una pistola de rajos patatitzadors però que, en lloc de tornar a la forma humana al final de la història, continua lluitant contra el crim en la seva nova condició de tubercle. A En Cosmoratolí i la Bombeta, en canvi, Fermín Solís narra les aventures de dos viatgers espacials que es veuen obligats a aterrar en un planeta cada vegada que han de fer les seves necessitats perquè el vàter de la nau s’ha trencat. I, en una d’aquestes parades, la caca de Cosmoratolí cobra vida i s’uneix a l’equip. L’absurd i el disbarat són habituals en la Col·lecció Mamut, tot i que no en són l’únic registre.

Curiosament, el Festival de Lió no ha distingit un títol concret de l’editorial -ja n’hi ha més de 30 publicats- sinó tota la Col·lecció Mamut. Una de les claus del seu èxit és el treball específic per a diferents franges d’edat, una convenció habitual dels contes il·lustrats que en els còmics infantils no acostuma a fer-se servir. Els còmics de Mamut, doncs, estan dirigits respectivament a nens de més de 3 anys, de més de 6 o de més de 9. “És una referència útil, sobretot per als pares -diu Carosia-. Els nens que no saben llegir necessiten ser guiats per les vinyetes i els personatges, sense necessitat de recórrer a la paraula”. A partir de la franja dels 6 anys, els còmics de Mamut ja incorporen el text però les trames eviten els girs complicats.

Una altra característica de Mamut és l’edició trilingüe: tots els títols s’editen en triple versió catalana, castellana i francesa, tot i que l’última només es distribueix al mercat francès. “És gairebé inevitable que ho fem així si et pares a pensar que l’empresa la vam fundar dos argentins, un francès i un català”, comenta orgullós Carosia. Ell també és l’autor d’un dels primers títols de l’editorial, En Manu a la platja, en què el petit protagonista descobreix per primera vegada el mar, la sorra, els peixos... Una delícia sense diàlegs -ideal per a nens de pocs anys- que demostra que hi ha vida més enllà de les aventures del Teo.

Minimúsica en vinyetes

Un aspecte del qual els responsables de Mamut volen fugir és la idea del còmic infantil com a producte exclusiu per a nens. “Per nosaltres és molt important que els pares puguin gaudir dels nostres còmics tant com els fills”, assegura. I posa com a exemple el cinema d’animació: “Fa uns anys els pares anaven obligats a veure les pel·lícules de dibuixos animats i ho passaven fatal. Les veien com una cosa exclusiva per a nens que no tenia res a veure amb ells. Però aleshores Pixar va començar a pensar també en les emocions dels pares i ara fills i pares en gaudeixen plegats”.

Mamut ha trobat aliats que comparteixen la filosofia de fer convergir pares i fills en l’oci infantil, com ara la plataforma de concerts i activitats per a adults i nens Minimúsica, amb qui han organitzat tallers de còmics. “Tenim un taller amb el personatge de Superpatata que funciona molt bé i consisteix a crear un personatge a partir d’una patata -explica Carosia-. A continuació s’explica als nens com fer els seus propis personatges i de seguida els tens dibuixant els seus propis còmics. És fabulós”. El còmic ha estat un dels últims àmbits a sumar-se a la tendència d’oferir propostes transversals que ja està consolidada, per exemple, en la música i el teatre. “Forma part de l’evolució de l’ésser humà com a pare; tendim a ser cada vegada més inclusius i menys sectaris”, opina Carosia.

Un altre factor clau per explicar el protagonisme dels pares en l’oci dels nens és que, almenys en el cas dels còmics, en els últims 20 anys ha canviat la forma d’arribar als seus lectors. Si abans tots els aparadors dels quioscos estaven plens de portades cridaneres que lluitaven per l’atenció dels nens i nenes, ara els còmics han desaparegut de quioscos i llibreries i només són a botigues de còmic, llibreries comptades i grans superfícies. “I els nens no van a les botigues de còmic”, admet Carosia, que reconeix que els editors ja no persegueixen tant l’impuls de compra dels nens com el dels pares. “Per sort, els pares estan cada vegada més preocupats pel que agrada o no als seus fills -diu-. Abans servia qualsevol cosa, una pilota o un tebeo. Però avui estan més atents. I si ha de ser un còmic, prefereixen que no sigui un Mortadel·lo, perquè ja n’hi ha un munt a casa dels avis”. L’avantatge per a Mamut, que no té el seu fort en la distribució, és que aquest tipus de pares acostumen a ser proactius: “Es busquen la vida a les xarxes socials i allà descobreixen els nostres còmics. Un pare a qui li agradin els còmics i tingui Twitter de seguida ens troba”.

Cinc novetats per a lectors de 3 a 100 anys

‘Curiosón’

L’espectacularitat de l’Imax 3D arriba al còmic. Les precioses il·lustracions de Matthias Picard segueixen l’odissea marina d’un submarinista. Curiosón inclou dos jocs d’ulleres 3D perquè pare i fill puguin gaudir alhora d’aquest viatge subaquàtic.

‘Hilda i la cabalgata...’

Estranyes criatures de fusta, gegants i trols benignes formen part del misteriós món que la Hilda explora amb esperit aventurer en l’últim volum d’aquesta saga de Luke Pearson, que recorda l’esperit màgic del rei de l’ anime Hayao Miyazaki.

‘Cowa’

Protagonitzada per un petit vampir, aquest manga del gran Akira Toriyamaes recopila en una edició integral que permet apreciar el costat més innocent i lúdic de l’autor dels coneguts Bola de drac i Dr. Slump.

‘Hora de aventuras 4’

El Finn i el Jake planten cara a l’Home Màgic en una missió que també els enfrontarà al rei Gel. L’adaptació de la sèrie animada té el mateix toc de bogeria i surrealisme que ha seduït espectadors de totes les edats.

‘Garabatos’

La transversalitat també arriba als llibres per pintar. A Garabatos Liniers posa els seus personatges a disposició de nens i adults en un llibre que convida a esmolar la imaginació i fer punta als llapis de colors.

stats