Cultura 16/01/2021

País, pàtria i corrupció: Barcelona sota la lupa del contraespionatge francès

L'historiador Xavier Juncosa descobreix milers d'informes sobre el que es coïa a la capital catalana entre el 1943 i el 1945

4 min
Al Palau de la Música es van celebrar els aniversaris de Hitler durant la II Guerra Mundial

BarcelonaA finals del 1942 encara no estava gens clar qui guanyaria la Segona Guerra Mundial i Barcelona era un formigueig d’homes i dones d’un bàndol i l'altre que intentaven esbrinar l’ambient que es coïa a la ciutat. El 8 de novembre del 1942, els aliats havien ocupat el nord de l’Àfrica francès i Charles de Gaulle, el general que dirigia la resistència francesa i futur president de França, va decidir enviar els seus contraespies a Barcelona, sobretot per controlar qui creuava la frontera. Les operacions es dirigien des d'Alger i, més tard, es van enviar agents a Sant Sebastià i a Madrid. Entre el 1943 i el 1945, els contraespies van escriure milers de documents que revelen facetes poc conegudes d’aquella Barcelona franquista i més d’una sorpresa sobre alguns noms força coneguts. Hi ha des de Pedro Abadal, el metge que va certificar la mort de Companys, fins a Manuel Aznar –avi de José María Aznar i director de La Vanguardia–, passant pel músic Bernald Hilda, el pintor Josep Maria Sert o el periodista Carles Sentís.

Aquests documents van ser desclassificats per un curt període de temps, des de finals del 2018 fins a l’octubre del 2019, moment en què el govern francès va decidir tornar-los a tancar amb pany i clau amb l’argument que posaven en perill la seguretat de l’estat. Afortunadament, l’historiador Xavier Juncosa i Gurguí al llarg d’aquells mesos va poder fer-ne milers de fotografies al Service Historique de la Défense (SHD) de Vincennes. Juncosa tornarà als arxius francesos ben aviat, perquè ha fet mans i mànigues per poder tenir accés a unes carpetes amb un contingut sorprenent.

Juncosa va publicar part de la informació al llarg de diferents articles durant el mes d’agost a l’ARA. Però molta documentació en va quedar fora i ara aplega bona part del contingut de la sèrie de 51 carpetes que va trobar amb l’enigmàtic epígraf Établissement des travaux ruraux en Espagne (ETRE) al llibre El contraespionatge francès a Barcelona (1943-1945), que publica Col·lecció Nèmesi Història. En aquest primer volum, Juncosa, que n’està corregint un segon dedicat a Madrid i el Marroc, hi publica més de 600 fitxes personals de francesos, alemanys i espanyols que treballaven per als serveis secrets d’intel·ligència de Pétain, Hitler i Franco.

Una empresa pública francesa i la Creu Roja van servir de tapadores

"Travaux ruraux", que es podria traduir com treballs rurals, és un nom curiós, però una bona tapadora per als contraespies francesos, ja que l’emparava la societat Génie Rural, actualment IGREF, l’empresa pública francesa que s’encarrega de les mines, ponts i camins. Sota la Creu Roja francesa també s’hi van amagar un bon nombre d’agents. La majoria de contraespies eren voluntaris i, per ser admesos, se’ls feia una enquesta, sobretot amb preguntes sobre les seves idees polítiques. En els seus informes, que escrivien amb tinta invisible, hi fan acurades descripcions físiques –des del color dels ulls fins a les cicatrius visibles–, enumeren metòdicament adreces, telèfons, amistats, fins i tot amants, llocs de trobades i de passos fronterers, els noms de passadors, els models dels vehicles que utilitzaven o el finançament de què disposaven. “Per damunt de tot la seva missió era seguir els alemanys, que es pot dir que aquells anys gairebé senyorejaven pel territori espanyol”, explica l’historiador.

Però no tot era per al país o per al govern d’aquells moments. Els informes dels contraespies detallen que van ser molts els que es van lucrar força durant aquells anys. Els casos de corrupció abunden, moltes vegades sota la permissivitat dels serveis secrets alemanys i el beneplàcit de les autoritats franquistes. N’hi ha a tots els nivells, des del tràfic de divises i contractes que duien a terme els directius a Barcelona de l’empresa farmacèutica Bayer fins a la que practicaven els mateixos espies, agents infiltrats i agents dobles: cotxes robats a França i revenuts a Catalunya, cristalleries espoliades a la Bohèmia txeca i revenudes al passeig de Gràcia, pintures robades als jueus centreeuropeus que es revenien a la capital catalana o els diamants d‘Anvers que es mostraven a la coneguda joiera Bauer. Els mesos de març i abril del 1945, quan els nazis ja havien perdut la guerra, a Barcelona hi va haver un gran nombre de canvis de titulars de comptes i propietats. “Els alemanys van menester un gran nombre de testaferros, és impressionant el nombre de famílies catalanes que es van enriquir de la nit al dia, els bancs en tenen la documentació però no la faciliten”, diu Juncosa.

Les Merlinettes, assassinades a Ravensbrück

Hi havia agents que cobraven, però d'altres que no ho feien. Molts hi van deixar la pell. “Als informes expliquen quan són assassinats els de l’altre bàndol, sovint els feien desaparèixer. Però no parlen en cap document de les seves baixes –detalla l’historiador–. N’hi havia però no les esmentaven”.

Entre els contraespies també hi havia dones. Juncosa destaca les Merlinettes, les dones del Corps Féminin de Transmission (CFT) que van ser reclutades com a voluntàries. La crida de voluntàries va ser un èxit i 1.275 dones s’hi van presentar. Algunes van treballar a l’ETRE i van dur a terme missions de gran risc. Quatre d’aquestes dones van ser especialment entrenades des de Londres i van ser enviades com a paracaigudistes a Sully-sur-Loire el 7 d'abril del 1944. Algú les va delatar i van ser afusellades el 18 de gener del 1945 a Ravensbrück. Els seus noms eren Marie-Louise Josephine Cloarec, Eugenie Djendi, Pierrette Denise Louin i Suzanne (Boitte) Mertzisen. Dilluns, 18 de gener, farà precisament 76 anys que les van matar.

La documentació contradiu l'opinió actual d'alguns personatges

L’historiador vol sobretot que aquesta documentació sigui útil per a futurs historiadors: “Fins ara comptàvem amb quatre fonts (britànica, nord-americana, alemanya i espanyola) i la font francesa havia sigut oblidada. Aquest és el meu llegat, el meu regal, perquè la documentació que he trobat contradiu l’opinió i el posicionament polític, historiogràfic i popularment acceptat d’alguns personatges ben coneguts d’aquell període crucial. Hi ha desenes de milers de documents a Vincennes sobre el nostre passat recent que esperen ser estudiats”, alerta Juncosa.

stats