Crítica de cinema
Cultura 13/01/2022

'Pájaros enjaulados': ¿poden una bona actriu i una bona cançó salvar un drama històric redundant?

El magnetisme de Marie Leuenberger mana en aquest drama sobre la Suïssa de 1980

1 min
L'actriu Marie Leuenberger a la pel·lícula 'Pájaros enjaulados'.

'Pájaros enjaulados (hasta que estemos muertos o libres)'

(2,5 estrelles)

Direcció: Oliver Rihs. Guió: Oliver Keidel, Norbert Maass, Ivan Madeo, O. Rihs i Dave Tucker. 118 minuts. Alemanya i Suïssa (2021). Amb Marie Leuenberger, Joel Basman i Jella Haase. Estrena als cinemes el 14 de gener.

A mig camí entre el fresc històric i el drama intimista, Pájaros enjaulados captiva l’espectador pel seu retrat de la Suïssa de 1980, una nació agitada pel xoc entre el conservadorisme autoritari de l’aparell estatal i els anhels de progrés d’una joventut seduïda per la contracultura. D’aquesta realitat social, esdevinguda una violenta olla de pressió, hi emergeixen dues figures tocades pel romanticisme i la fatalitat. D’una banda, l’advocada Barbara Hug (interpretada per Marie Leuenberger), que posa la seva intel·ligència i tenacitat al servei dels moviments d’esquerra radical mentre combat uns greus problemes renals. De l’altra, el rebel sense causa Walter Stürm (Joel Basman), l’ovella negra d’una família burgesa que ha fet de la vida criminal i carcerària una forma d’hedonisme subversiu i nihilista.

Dirigida pel suís Oliver Rihs, la pel·lícula sap condimentar el relat amb pinzellades pintoresques (en una fuga a Alemanya, la parella protagonista es creua amb uns membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig), i no resulta difícil deixar-se encantar pel magnetisme de Leuenburger i per les notes del tema Salut, de Joe Dassin , que funcionen com a leitmotiv melòdic. Tanmateix, la redundància i l'histrionisme del drama interpersonal, que combina una exigua química romàntica i una excessiva tendència a l’exaltació, suposa una important llosa per a aquesta faula sobre el sentit de la llibertat basada en fets reals.

stats